[Article publicat a EL 9 NOU el 07.03.14]
Ja em perdonaran els entesos si m’equivoco. Em sembla que s’atribueix a sant Agustí la demostració empírica de l’existència de Déu des del moment que, els que el neguen, el tenen almenys interioritzat com a concepte, que ja és una manera d’admetre’l. Entre altres coses perquè els que hi creuen tampoc tenen massa més referències.
És una mica el que passa amb els referèndums d’autodeterminació. Aquest dijous han passat dues coses molt curioses. Al matí, Javier Zarzalejos, secretari general de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), deia a Catalunya Ràdio que només la constitució d’Etiòpia reconeix el dret de secessió. Al cap de poques hores, la regió autònoma de Crimea, adscrita com a autonomia molt autònoma d’Ucraïna, decidia per acord unànime del seu Parlament annexionar-se a Rússia i convocar un referèndum d’autodeterminació el 16 de març, que és diumenge de la setmana que ve, perquè el poble ratifiqui la decisió presa. Compta que triomfarà. Començant pel fet que el 60% de la seva població és russòfona.
La deformació professional em va portar a mirar com ho reflectien els diaris espanyols que en condicions normals avalarien les tesis de Zarzalejos, per entendre’ns. Que serien El País, El Mundo, Abc i La Razón, per ordre de difusió.
Ho presentaven com la decisió més normal i institucionalitzada del món. Donant per entès que la immensa majoria de gent, com el concepte de Déu, té interioritzat què és i què pretén un referèndum d’autodeterminació, fins i tot fora d’Etiòpia. I gairebé amb un punt de simpatia, com si per Crimea apostar per Rússia en el conflicte ucraïnès hagi de garantir l’“estabilitat de la regió”, com queda tan bé dir en geopolítica internacional.
Ho presentaven com la decisió més normal i institucionalitzada del món. Donant per entès que la immensa majoria de gent, com el concepte de Déu, té interioritzat què és i què pretén un referèndum d’autodeterminació, fins i tot fora d’Etiòpia. I gairebé amb un punt de simpatia, com si per Crimea apostar per Rússia en el conflicte ucraïnès hagi de garantir l’“estabilitat de la regió”, com queda tan bé dir en geopolítica internacional.
Ara ve quan el ministre Margallo es torna a fer el xulo i diu que Madrid no reconeixerà el referèndum de Crimea. Fins que surti Rússia, i sobretot la Xina, per advertir-lo que si no calla no li comprarà deute. Heus ací la veritable política internacional.
P.D. Les coses han canviat substancialment des que es va tancar l'article. Però temps al temps, em sembla...
P.D. Les coses han canviat substancialment des que es va tancar l'article. Però temps al temps, em sembla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada