No per res, sinó perquè amb la mateixa sensatesa que va dir que no es veia mereixedor de guanyar el Príncipe de Asturias perquè la seva trajectòria tot just començava, el mateix hauria dit si li arriben a donar ara el Nobel de la Pau, tot i que n'ha portat -i molta, i segurament l'única que hi ha ara en tot el club- al vestidor del Barça.
No conec de res Barack Obama i no crec que l'arribi a conèixer mai. El mateix li passarà a ell respecte a mi, o sigui que en això tots dos hi perdem el mateix. Però reconec que ja em comença a embafar sobremanera aquesta mena d'idolatria permanent i mundial a la seva figura, fins al punt de retre-li homenatges i donar-li premis no ja pel que fa -que de moment, francament, ni ho sé-, sinó simplement per les expectatives que genera.
Sigui dit de pas que em sembla que en Joan Oliver hauria de plegar, a no ser que l'any que ve vulgui ser nominat als Ig-Nobel pel seu particular art de l'espionatge. A ell ni tan sols se l'ha hagut d'espiar per descobrir com n'arriba a ser de maldestre i mentider.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada