[Article publicat a EL 9 NOU el 09.03.12]
A les portes del centenari de l’enfonsament del Titanic s’ha confirmat definitivament, aquesta setmana, que la culpa del naufragi la va tenir la Lluna. Que mai com aquell dia havia estat tan a prop de la Terra i que, per aquest motiu, mai com aquell dia havia provocat una marea tan alta com per desfalcar centenars d’icebergs que van aparèixer de cop al mig de la ruta com boles de billar en un tauler. I semblaria clar que esquivar-les totes és missió impossible, sobretot si has d’anar girant 46.000 tones cada vegada.
Ens haurem de creure que la conjunció astral està en l’origen de moltes coses i que a vegades estels i planetes s’alineen per canviar-nos el destí. El govern de Madrid i el seu partit hi han contribuït força aquesta setmana, menyspreant primer la presència del català al Senat, demanant després que les delegacions autonòmiques que hi ha escampades pel món promocionin la marca d’Espanya, reivindicant la bandera nacional a tots els balcons de Catalunya, escanyant una mica més les finances de la Generalitat per poder alliberar les pròpies i defensant, com a resum de tot, que simplificar l’administració en un context de crisi vol dir recentralitzar estructures i recursos per remar junts en el mateix barco o, com a mínim, que siguem prou (catalans, si pot ser) a fer de tap a les vies d’aigua. I afegim-hi, a aquesta alineació còsmica, la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística, que ens podia haver tret la xarxa a una llengua que ja fa temps teníem a la corda fluixa i que al final s’haurà quedat només en un forat, però d’aquells que és fàcil anar fent gros si no es vigila.
En un altre moment, la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, dissabte, potser hauria passat com un titular més del cap de setmana. Però sembla, en aquest firmament de despropòsits, que la Lluna i els estels s’han posat d’acord per despertar una estrella massa temps adormida i situar-la en l’alineació perfecta que ens pot ajudar a canviar el destí. S’entén?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada