[Article publicat a EL 9 NOU el 17.05.13]
Aquesta setmana m’he sentit més europeu que mai. I mira que és trist, perquè s’acaba de saber que ja som una minoria. Responc perfectament al perfil tipus de qui no paga amb monedes d’un i dos cèntims i, per contra, no para d’acumular-ne al calaix amb les que li donen de canvi. De tant en tant, quan no ho veu ningú, faig allò tan típic d’abocar-ne cinquanta de cop al pot de la cafetera del segon pis. Però per mi que ja sospiten. I mentrestant, la immensa majoria de les que em sobren acaben fent nosa per tot arreu, canvien de color i fan borró.
Després d’estudiar el meu cas i altres, la Comissió Europea es planteja retirar de la circulació les monedes d’un i dos cèntims. S’hauran acabat les ofertes de 99,99 i les de 99,98, que mira que eren idiotes però nosaltres més, que picàvem cada vegada. Per dir-ho ràpid, des que van començar a circular l’1 de gener de 2002 han generat 1.400 milions en pèrdues al conjunt d’Europa. És més car fer-les que el valor que tenen. I això que representen pràcticament la meitat de les que circulen i se n’han fet 46.000 milions d’unitats, fins ara. També són les que més es perden. De fet, una opció que es planteja la Unió Europea, més que retirar-les de la circulació, és deixar de fabricar-ne. Tenen estudiat que d’aquí a quatre o cinc anys ja no en quedaria ni una. Trobo que perdre 46.000 milions de coses, per petites que siguin, també té mèrit.
Però per altra banda fa ràbia. De sobte m’he recordat dels centenars de vegades que des del 2002 he estalviat el canvi a dependents i dependentes per no haver de carregar amb cèntims tan petits. Al cap d’11 anys són molts calés, això. I si ho multipliquem per tota la gent que deu haver fet com jo a tot Europa, vés a saber si la crisi no ens hauria sortit més barata.
A partir de la setmana que ve no regalaré ni un cèntim a ningú. Trucaré a El Celler d’en Roca per guardar taula per al 2025, i arribat el dia no pagaré amb targeta. Ho faré amb el canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada