[Article publicat a EL 9 NOU el 20.9.13]
Imaginem per un moment que hi ha un determinat consens al nostre territori en contra de la candidatura de Barcelona per als Jocs d’Hivern del 2022. Diguem-ne falta d’oportunitat, d’il·lusió, de calés, o fins i tot de neu. Imaginem que aquesta opinió pública rep tota mena d’impactes i de pressions per part dels impulsors de la candidatura, des d’on se’ns acusa d’egoistes, d’amargats i de ressentits. I d’abocar frustració a la il·lusió col·lectiva de tirar endavant un projecte compartit, cridat a reforçar vincles i cohesionar els pobles en un objectiu comú.
Imaginem que, malgrat tot, la capital busca complicitats de la perifèria perquè, ara sí, s’adona que sense ella el repte que té plantejat no s’aguanta. Però constata que aquesta perifèria se li resisteix perquè ja fa massa temps que no se l’ha tingut per massa res i que acumula anys de greuges i de dèficits als quals mai, des de la capital o de la influència que podia exercir, no s’ha donat resposta. Però la capital, que per alguna cosa ho és, tira d’orgull i continua amb el seu objectiu, confiada que la resistència s’estovarà i tothom acabarà convençut de les bondats del projecte.
Però no és així. La perifèria s’ho pren com una nova ofensa i es comença a mobilitzar no ja en contra dels Jocs d’Hivern sinó per una cosa que la supera, que és la defensa de la seva pròpia dignitat. Surt a la tele. La capital s’esvera, perquè sap que això lesiona la seva imatge i la de la candidatura, que podria perillar. I ataca, tocant la fibra sensible de la perifèria per tornar-se-la a guanyar: la línia de tren.
Li diu que el pressupost global dels Jocs d’Hivern del 2022 arribaria als 3.262 milions d’euros, però que una tercera part, que mira que és important, es destinaria a millorar la connexió viària i ferroviària: 1.233 milions que s’haurien d’haver invertit abans de vuit anys. I afegeix, com a pista, que la previsió d’inversions per part de l’Estat fora d’aquesta via per als anys 2013, 2014 i 2015 és, exactament, de 0 euros.
Es convoca un referèndum. Què votem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada