[Article publicat a EL 9 NOU el 15.11.13]
Normalment el concepte de porqueria s'associa a la política i fins i tot a la Justícia com a metàfora, a l'hora de valorar determinades decisions, accions o declaracions que sobrepassen el límit racional de la tolerància, que en general acostuma a estar situat més o menys a l'alçada del sentit comú. Però passa que, aquesta setmana, el concepte porqueria ha pres forma, olor i color de manera directa en tres episodis no pas metafòrics, sinó ben reals, de la vida de cada dia, que un cop remenats encara fan més pudor.
El primer amb Dennis Abbott, portaveu d'Educació de la Unió Europea (UE), que va qualificar de "porqueria" que el ministre Wert anunciés que per culpa d'Europa s'haurien de retallar les beques Erasmus, quan resulta que en realitat Europa hi abocarà fíns i tot més diners.
El segon, el problema de porqueria que té Madrid amb la vaga d'escombraries, que va provocar que Manuel Cobo, membre de la direcció del PP, n'hi afegís encara més quan va dir que el seu partit "manifiesta su apoyo a la alcaldesa de Madrid, al Ayuntamiento y a los madrileños en la huelga de limpieza que está sufriendo la ciudad". Una frase tan antològica com idiota, perquè no diu absolutament res i perquè si alguna cosa comencen a no suportar els madrilenys és la manera com està portant les coses l'alcaldessa.
I la tercera, que les 63.000 tones de porqueria escampades per la costa de Galícia pel naufragi del Prestige ara fa 11 anys no han estat, finalment, culpa de ningú. És el que diu la sentència. I fins i tot l'asseguradora es fa pagues de recuperar els 22 milions d'euros dipositats de fiança, perquè si no hi ha culpables tampoc hi pot haver responsabilitat civil.
El segon, el problema de porqueria que té Madrid amb la vaga d'escombraries, que va provocar que Manuel Cobo, membre de la direcció del PP, n'hi afegís encara més quan va dir que el seu partit "manifiesta su apoyo a la alcaldesa de Madrid, al Ayuntamiento y a los madrileños en la huelga de limpieza que está sufriendo la ciudad". Una frase tan antològica com idiota, perquè no diu absolutament res i perquè si alguna cosa comencen a no suportar els madrilenys és la manera com està portant les coses l'alcaldessa.
I la tercera, que les 63.000 tones de porqueria escampades per la costa de Galícia pel naufragi del Prestige ara fa 11 anys no han estat, finalment, culpa de ningú. És el que diu la sentència. I fins i tot l'asseguradora es fa pagues de recuperar els 22 milions d'euros dipositats de fiança, perquè si no hi ha culpables tampoc hi pot haver responsabilitat civil.
A la jove de Puigcerdà que estudiava piano, en canvi, li poden caure set anys de presó per molestar la veïna. I el que és millor, quatre més d'inhabilitació per poder-lo tocar. N'hi ha per creure que la Justícia s'ha empassat tanta porqueria que ja no té rnés remei que comencar-la a evacuar per darrere.
(P.D. El mateix divendres que ha aparegut aquest article, el fiscal ha rebaixat la pena de presó per a la pianista de dos anys a 20 mesos de presó, que és tant com dir que en el pitjor dels casos no hi haurà d'anar a tocar al piano).
(P.D. El mateix divendres que ha aparegut aquest article, el fiscal ha rebaixat la pena de presó per a la pianista de dos anys a 20 mesos de presó, que és tant com dir que en el pitjor dels casos no hi haurà d'anar a tocar al piano).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada