El manifest d'Osona contra la crisi

És el manifest que es discutirà dilluns al vespre amb els agents socials econòmics de la comarca i que aprovarem després, en un ple extraordinari.

L’àmbit local és l’espai més proper als ciutadans, i per tant, el més indicat per articular accions per fer front a una situació econòmica, laboral i social que, tot i esdevenir-se a nivell global, té aspectes característics propis a la comarca d’Osona. La importància de conèixer i analitzar les dades proporcionades per l’Observatori del Desenvolupament Local d’Osona al llarg del 2008, ens han de permetre la formulació de propostes i accions per afrontar aquesta situació.
-Durant l’any 2008 a la comarca d’Osona s’han registrat, de mitjana, 7.107 persones a l’atur: Això ha suposat un augment de 1.697 persones (141 de mitjana mensual) més que durant l’any 2007, és a dir un 31,37%. A Catalunya l’atur ha augmentat un 30,13%.
-La mitjana de la taxa d’atur comarcal del 2008 es situa 10,87%, lleugerament per sobre la mitjana de la taxa catalana que ha estat del 10,64% de la població activa del cens 2001.
-La mitjana de la taxa d’atur femení (14,70%) de la comarca d’Osona és superior a la mitjana de la taxa d’atur femenina de Catalunya (13,05%). En canvi, respecte la mitjana d’atur masculina comarcal (8,05%) és lleugerament inferior a la mitjana catalana (8,86%). Tant a nivell comarcal com català, s’observa una diferència important entre la mitjana de la taxa d’atur femenina i la masculina.
-Un 46,38% de l’atur correspon al col·lectiu de persones de 25 a 44 anys, amb molt poca diferència (44,18%) trobem a les persones de més de 45 anys.
-La major part de l’atur comarcal es reparteix en dos sectors, per una banda “Indústria” (42,08%), i per altra “Serveis” (40,15%). Després, amb molt diferència, hi trobem “Construcció” (11,93%) i “Agricultura” (1,97%).
-Referent als sectors, si comparem les dades amb l’any 2007, podem observar que el sector Serveis” és el que ha patit més variació (599 de mitjana), el segueix, amb poca diferència “Indústria” (529 de mitjana)i després hi trobem “Construcció”, amb una variació de 421 de mitjana. Fer esment que en el sector de la construcció, tot i no disposar de dades de la seguretat social, molts treballadors donats d’alta d’autònoms han hagut de finalitzar la seva activitat per manca de contractació indirecta per part de les empreses del sector.
-Al llarg de l’any 2008 s’han signat 34.688 contractes, una mitjana de 2.891 contractes mensuals. El 77,7% d’aquest contractes han estat temporals i el 22,3% han estat indefinits.
-Si comparem les dades amb les del 2007 s’observa un descens en la contractació temporal del -20,01% i de la indefinida d’un -10,08%. En general, podem dir que la contractació registrada ha patit un descens del 17,99%.
-Referent al gènere, podem observar que en el cas de la contractació temporal, els homes són els que han patit més variació (-25,81%), en canvi, en la contractació indefinida, són les dones les que han mostrat més variació (-11,46%).
-El subsectors que ha registrat més nombre de contractes durant l’any 2008, ha estat “Altres activitats empresarials” amb un registre de 10.207 contractes. Amb molta diferència el segueix el subsector “Indústria productes alimentaris i begudes” que ha registrat 2.875 contractes, després tenim “Construcció” amb 2.744, “Comerç detall” amb 2.654 contractes i “Sanitat i Serveis Socials” amb 2.216 contractes registrats.
-A gener de 2009, en el moment d’aprovar-se aquest manifest, l’índex d’atur a Osona ja sobrepassa el 15% i arriba a 9.800 persones. És un increment molt rellevant si es té en compte que ja ara estem a nivells d’atur que el Govern central havia situat com a màxims previsibles en el punt més àlgid de la crisi.
A més, davant d’aquesta situació de crisi econòmica que estem vivint i l’augment de la taxa d’atur, no podem oblidar que en la última dècada, l’economia d’Osona ha anat perdent pes competitiu enfront d’altres comarques degut a la crisi del sector de la pell i el tèxtil, que ha suposat també una pèrdua de llocs de treball.
Constatant que calen urgentment mesures pal·liatives per afrontar la situació actual, no podem oblidar que cal treballar a mig i llarg termini per consolidar activitats econòmiques existents i la implementació de noves iniciatives a mig i llarg termini per al desenvolupament econòmic i social de la comarca d’Osona.

Per aquests motius, el Consell Comarcal d’Osona i les entitats signants

MANIFESTEN

La voluntat de treballar de forma conjunta, coordinada i consensuada, per a la comarca en l’assoliment dels següents objectius:

-Creació d’ocupació estable i de qualitat
-Millora de la qualitat i la productivitat del treball
-Cohesió i inclusió social
-Millora de la posició relativa de la comarca en el conjunt de les comarques catalanes
-Impuls de mesures urgents pal·liatives per fer front a l’atur

D’aquests objectius es desprenen les següents línies estratègiques:

Impulsar mesures actives a favor de les persones en situació d’atur
Fomentar la creació de llocs de treball i l’emprenedoria, sobretot en sectors d’alt valor afegit que permetin l’atracció i retenció del talent No hem de passar per alt, però, que la major part de l’atur que s’està generant ho fa en àmbits que poc tenen a veure amb el valor afegit i amb el talent. També calen solucions i respostes per a aquest sector de població, més sensible davant les noves exigències del mercat de treball.
Potenciar el Pla d’Innovació d’Osona, com a model productiu que aposta per la innovació, el desenvolupament tecnològic i el valor afegit, de forma que augmenti la productivitat, l’ocupació i la qualitat de la mateixa.
Desenvolupar el capital humà i l’aprenentatge permanent, potenciant la formació professional i la seva vinculació a l’ocupació.
Garantir la igualtat d’oportunitats
Reclamar a les administracions superiors mesures específiques de suport a l’economia i al mercat de treball d’Osona.

Aquesta concertació ha de ser una eina al servei d’una estratègia que permeti actuar amb eficàcia per afrontar situacions de crisi, tot ressaltant que qualsevol increment de l’atur afecta més les professions de baixa qualificació i, que això va vinculat al nivell socioeconòmic de les persones que desenvolupen aquestes professions.

El conjunt d’actuacions a desenvolupar en el futur proper, que concreten amb aquesta voluntat de concertació, són:

-Sol·licitar a la Generalitat una major dotació de plans d’ocupació per a la comarca d’Osona.
-Afavorir la contractació de personal en atur per a desenvolupar projectes de neteja de boscos, lleres de riu, arranjament de camins, etc. a través dels programes de plans d’ocupació municipals.
-Afavorir la creació de l’autoocupació a través de les iniciatives presents a la comarca d’Osona: serveis de promoció econòmica, vivers d’empresa, assessorament a emprenedors, etc.
-Facilitar l’assessorament i el suport necessari per ajudar als aturats a capitalitzar les prestacions d’atur en forma d’autoocupació.
-Sol·licitar l’augment de la dotació pressupostària del PUOSC per a l’any 2009 per a inversions en municipis, afavorint la generació i/o conservació de llocs de treball en el sector de la construcció i obra pública. Començar a incidir en un discurs que defensi que el pla també és de serveis, i no només d’obres, i que cal ara més que mai destinar recursos a l’atenció a les persones i a les despeses que comportarà l’atenció social envers els desocupats.
-Generació a través del Pla Turístic Estratègic per a Osona, d’una campanya de difusió del turisme actiu, gastronomia i estades de llarga durada a la comarca.
-Demanar a l’agència ACCIÓ10 un pla de suport a les exportacions dels sectors càrnic i metal·lúrgic, que en faciliti el creixement exterior i, per tant, la generació d’ocupació.
-Creació d’una comissió dins el marc del Pla d’Innovació d’Osona per a la cerca de noves inversions industrials per a la comarca d’Osona.
-Potenciar els incentius fiscals municipals per a la rehabilitació d’habitatges, l’obertura de comerços i l’establiment d’instal·lacions industrials. Estudiar la borsa d’habitatge d’Osona i plantejar que part de la promoció que no té sortida al mercat lliure pugui derivar-se cap a la protecció oficial.
-Pressionar a l’administració superior, en concret, al Servei d’Ocupació de Catalunya, per a l’àgil tramitació de les prestacions d’atur, així com les tasques d’intermediació entre oferta i demanda de llocs de treball.
-Demanar a la Generalitat de Catalunya que els departaments que tenen obres en execució o pendents de licitació a Osona agilitzin la seva realització (PTOP, ACA, DMAH, Educació, etc).
-Reiterar al Govern de l’Estat i de la Generalitat la necessitat de majors aportacions als municipis, per tal de fer front a la crisi econòmica i, per tant, de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic i d’un nou marc de finançament per als ajuntaments.
-Pressionar les administracions superiors per tal que agilitin al màxim els pagaments pendents a l’administració local i a les empreses, per tal de facilitar la circulació monetària que ha d'ajudar també a reactivar l'economia.
-Coordinar i executar un pla de formació i el reciclatge continu per a les persones en situació de risc d’atur, a través de les institucions educatives de la comarca: Universitat de Vic, Escoles Taller, Escoles d’Adults, etc
-Assolir un acord entre les administracions locals de la comarca per dedicar la màxima quantitat possible dels pressupostos a despeses que generin ocupació directa.
-Demanar la inclusió de la comarca d’Osona en un Pla d’Iniciatives per a la Dinamització Comarcal, similar al plantejat inicialment per a l’Anoia, Pallars Jussà, el Ripollès i la Terra Alta. Totes i cadascuna de les accions previstes en aquell pla són perfectament plantejables davant la situació actual de la nostra comarca.
-Instar a la Generalitat que es posi en contacte amb el conjunt d’entitats financeres establertes a la comarca, per a que realitzin el major esforç possible per estar al costat de les empreses osonenques i dels seus treballadors i treballadores, possibilitant el crèdit i la liquiditat de l’activitat econòmica.

I, per últim, constatar la voluntat de coordinació amb qualsevol iniciativa que pugui sorgir a nivell local o territorial, per tal d’aprofitar les sinèrgies de la comarca.