No és cap molèstia

Com que tinc permís dels protagonistes, ho explico, perquè és divertit per començar la setmana amb una mica d'alegria, que últimament ja costa.

La Maria, que no es diu Maria però és per protegir el seu anonimat, és fisioterapeuta i està feliçment casada des de fa gairebé un any amb en Josep, que tampoc s'ho diu però és pel mateix. L'altre dia va anar a casa de la sogra, que tampoc no es diu ni Maria ni Antònia, a fer-li una cura de tràmit. A mitja sessió va sonar el telèfon. Eren del RACC. En castellà, com sol passar sovint darrerament, van demanar per en Josep. I la resposta de la Maria va ser "doncs miri, és que no hi és; jo sóc la seva dona, però és que ell ja no viu aquí".

I llavors, la del RACC, pensant-se que havia fet una planxa, va començar a disculpar-se dient que "cuanto lo siento, señora, yo no lo sabía, perdone la molestia" , a la qual cosa la Maria li va contestar "no es preocupi, que quan el vegi ja li diré que ha trucat".

Com que va penjar de seguida, sempre més li quedarà la incògnita de saber quina cara li devia quedar a la seva interlocutora. Segurament que l'havia pres per divorciada, o per viuda. Jo, després de la calçotada que ens vam engrapar dissabte a casa seva, poso molt en dubte que fins d'aquí a molts i molt anys sigui ni una cosa ni l'altra.