El que surt a la foto és la Biblioteca Joanina de la Universitat de Coimbra. La foto podria ser meva, però no ho és perquè està prohibit fer-ne. Amb tot, dono fe que és així i que no hi ha llum artificial en tota la biblioteca, repartida en tres sales consecutives i que només s'il·luminen amb llum natural. S'hi poden fer visites, però han de ser ordenades, entrant en grup i amb un porter que tanca i obre la porta a cada moment. Val a dir que Coimbra és la ciutat universitària per excel·lència de Portugal, fundada al segle XIII, que durant molt temps (fins al 1911) va tenir-ne l'exclusivitat i que el complex universitari, al capdamunt de la ciutat com un castell, té l'encant de la rèmora medieval i la compassió que desperten els estudiants que cada dia s'hi hagin d'arribar a peu, perquè puc donar fer igualment que l'accés fa pujada.
En aquesta visita va ser la primera vegada que un guia em va aclarir perquè no es deixen fer fotos. La foto, per si mateixa, no fa cap mal a res. El problema és el flash, i "ni que sigui per descuit, sempre se n'acaba disparant algun. O sigui que per evitar riscos, fotos no, ni amb flash ni sense". I ara ve la dada que no sabia: l'impacte d'un cop de flash sobre un objecte equival a 10 hores de llum directa. No sé si m'ho crec, però com a mínim fa pensar una mica.
Al marge de l'encant de les sales de la biblioteca, dels seus 250.000 volums, dels motius orientals de la decoració i de l'enginy amb què les escales d'accés a les prestatgeries queden dissimulades entre el mobiliari -de molt abans que les solucions funcionals d'IKEA-, d'aquesta visita me'n torno amb una cosa molt divertida:
Resulta que tot el fons que s'exposa -i que està al servei dels estudiants i invertigadors, si bé no tenen accés directe als llibres, sinó que s'han de fer anar a buscar per un encarregat- es manté en condicions ambientals molt estables i que hi ha un tractament específic per evitar que els insectes es vagin cruspint les pàgines de mica en mica. Resulta que cada nit, quan tanca les portes definitivament i també se'n retira la presència humana, de darrere les estanteries apareixen els guardians de la biblioteca: són els ratpenats, que comencen a volar per totes les sales i s'alimenten dels insectes que, si no se'ls ataqués a temps, s'anirien cruspint el fons de mica en mica.
Al mig d'una de les sales, en una taula que si fos de restaurant n'hi podrien dinar 25, l'encarregat hi ha deixat abans de marxar una de manta que fa de reclam, via olfacte, perquè els ratpenats hi deixein anar els excedents (llegeixi's excrements) que els genera la feina. L'endemà al matí, es cargola la manta amb totes les caquetes, els ratpenats ja s'han retirat i la biblioteca pot tornar a lluir, un dia més, tot el seu esplendor.
Si mai aneu a Coimbra val la pena arribar-s'hi. Segurament és el més interessant de tota la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada