En Quico Homs a Sant Pere

Ahir vam tenir en Quico Homs a Sant Pere. Fan aquestes xerrades pels pobles per recollir idees per al programa electoral de CiU. Però a Sant Pere, com suposo que com a tot arreu, el que reben bàsicament són preguntes. I la que més: amb qui pactareu si no teniu majoria? I aquesta no la contesten, sense amagar la il·lusió de poder governar sols i fer pagar les 'traïcions' que han patit els últims set anys per part de partits aparentment amics.

Començo pel que no va dir, però pel que li vaig intuir: CiU no facilitarà la caiguda del Govern de Madrid perquè li interessa tenir-lo fins al 2012, fràgil com ja és ara, per treure'n tot el que pugui abans no arribi el PP al Govern, i al pas que anem amb majoria absoluta. Això ja explica l'abstenció de CiU en l'aprovació del paquet de mesures anticrisi -i això sí que ja ho va dir ell- i el joc que s'ha iniciat amb l'elaboració dels pressupostos per al 2011. I això ho va dir així de clar: "El que jo defensaré és que els votem a favor si amb això hem d'aconseguir que el PSC no voti en contra de la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat". Podria ser un escenari possible: CiU amb majoria, però no absoluta, sense cap pacte estable amb ningú i a qui li seria suficient l'abstenció del PSC per investir Mas president. I si hi ha majoria, ni pacte a Catalunya i el pressupost de Madrid "engegat a dida". Així de clar. Això és la política quan s'explica a la gent i no als periodistes.

Pel demés, unes quantes idees que va llançar per situar la posició de CiU en el conflicte obert amb Espanya i el punt d'inflexió que va representar, o no, la manifestació del 10 de juliol passat:

• A CiU hi ha independentistes, però CiU no defensarà la independència. L'alternativa és sumar consensos en allò que sigui possible, i on compren la idea des de Cornellà fins a Sant Pere és en el concert econòmic: que Catalunya pugui gestionar-se els seus propis impostos.
• Si el que venem és independència, el consens baixa. A les eleccions al Congrés de Madrid, dels 47 diputats electes de Catalunya, 33 ho van ser pel PP i el PSOE. Això també és Catalunya. I també és Catalunya la que celebra el Mundial de La Roja. Aquella nit feia basarda, Barcelona.
• Catalunya no ha demanat mai el concert econòmic. Els bascos el tenen. El van estar demanant durant cinc anys i no els el van donar fins al 1981. Sabeu per què el van acabar aconseguint? Mireu els morts que va fer ETA durant aquells anys. Si aquest ha de ser el preu, prefereixo no tenir concert. I el mateix amb les competències de trànsit, que Catalunya sí que té, tot i que són una competència exclusiva de l'Estat.
• Fer caure ara el Govern de l'Estat ens abocaria a què convoqués eleccions el mateix dia que les del Parlament. Això, evidentment, no ens interessa.
• Si l'Alfons López Tena promou una candidatura alternativa, suposo que s'haurà de donar de baixa de Convergència, no? Que es presentin, que es fiquin en política i que s'ho treballin. Cadascú defensa el que creu més convenient.

I ara les meves reflexions:

• CiU està complint escrupulosament el guió que Espanya coneix des de fa dècades, i que el propi Zapatero ja va anunciar des d'abans de la manifestació del 10J: ara estan escalfats, sortiran al carrer, cridaran alguna cosa, però es calmaran i ja haurà passat tot. CiU és això des de sempre. No és un retret. Simplement ho constato. Una manera de fer com una altra.
• Sortir ara amb la bandera del concert econòmic, que no és nova en CiU i que al seu moment ja va tenir anys per treure, és fins i tot més inútil que abans d'aprovar l'Estatut, ni que sigui perquè ara aquest Estatut ens recorda fins a vuit vegades que formem part de la "indissoluble unitat d'Espanya". O sigui que el concert econòmic per Catalunya encaixa perfectament amb aquesta unitat. Quan governi el PP serà la primera cosa que aprovarà, i mentre governi Zapatero segur que tot seran facilitats per aconseguir-ho. Abans convocarà eleccions proclamant-se víctima de la insolidaritat dels catalans i el PSOE tornarà a guanyar a Cornellà, i potser fins i tot a Sant Pere.
• La manifestació del 10 de juliol va marcar un punt d'inflexió que d'alguna manera ha de reflectir el Parlament. No serà aquella manifestació la que donarà la majoria a CiU, perquè ja la veia a venir d'abans. Però és necessari que algú, des de Catalunya i com a resultat d'aquest nou moviment social sorgit del fàstic que ha demostrat que ens té l'Estat, comenci a parlar i actuar clarament per desafiar-lo.


• O sigui que a mi ja m'estaré bé que en López Tena es doni de baixa de Convergència.