En pocs dies de diferència, i a parts pràcticament iguals, tant a Tunísia com a Egipte han estat notícia les revoltes populars i la manera com s'han activat des de les xarxes socials com Facebook o Twitter. El bloqueig que els governs han intentat imposar a aquests canals d'informació han semblat tant o més greus que la pròpia repressió policial als carrers, i segurament que molta gent s'ha adonat de la gravetat dels fets més per la censura que es pretenia que no pas pels incidents que hi ha hagut, als que estem tan avesats que ja no ens impacten.
El que impressiona és que una revolta popular es pugui gestar, concretar i tancar en tan pocs dies. Agafant fins i tot per sorpresa periodistes i analistes, i fent vells articles que s'han de publicar en dominicals fins i tot abans que surtin.
És molt mala sort i per tant no és cap retret, però és simptomàtic de com el món canvia a una velocitat de vertigen i que ja no atrapem ni a analitzar-ho. L'exemple és el que escriu aquesta setmana Ramon Rovira a Presència -que alguns mitjans ja han distribuït i altres ho fan diumenge-, contraposant la revolta tunisiana a la situació d'Egipte (fins a aquesta setmana), com a models de règims antidemocràtics.
I d'Egipte en diu concretament això:
"... el principal grup opositor, els Germans Musulmans, van desistir d'optar a la revàlida [d'unes eleccions fraudulentes]. La conseqüència és que la tímida oposició que hi havia ha desaparegut del tot i Mubarak té les mans lliures per maniobrar amb la vista a la seva substitució i possiblement designar el seu fill com a nou cap del partit".
No pas avui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada