[Article publicat a EL 9 NOU el 17.06.11]
No tinc el record que el meu pas per les proves de selectivitat fos especialment traumàtic. Ho va ser molt més el meu primer examen a la universitat. Me’l va posar la Maria Lluïsa, de català, i després me la vaig haver de beure perquè vaig treure un 2,8. Quan véns d’un currículum acadèmic impressionant amb vuits i nous de llengua, que t’etiquetin amb un deficient només començar la carrera et marca de per vida. La prova és que encara me’n recordo: va ser un examen traïdor, amb molta mala bava. Diu que és habitual, quan debutes a la universitat, que els professors intimidin els alumnes per sobre de l’estrictament necessari i n’ataquin directament l’autoestima, com va ser el meu cas. Amb el temps vaig anar millorant una mica, tot i que després d’aquell dia m’ha quedat sempre més el dubte idiota de si polígon s’accentua o no.
Fins llavors anava bastant bé, de lletres. A l’institut vaig arribar al súmmum quan en un examen d’història, la professora –n’hi direm Imma, però no vol dir necessàriament que s’ho digui– es va veure obligada a posar-me un 5 tot i reconèixer que l’examen que havia presentat no deia absolutament res. “Però és que està ben escrit, coi; l’hauries pogut presentar a qualsevol assignatura”, em va dir. Això em va animar, fins que va arribar el 2,8. Aquell examen no només no devia dir gaire res, sinó que el poc que deia ho devia posar al revés.
Aquest divendres acaben les proves de selectivitat. Dimecres tocava llengua, amb comentari de text, i el de català era extret del Presència. Sempre he tingut la teoria que si un autor qualsevol hagués de tenir en compte tot el que t’obliguen a buscar del que diu, del que vol dir, del que representa que diu, del que representa que vol dir, del que amaga, del que traspua i de les influències que té, l’autor en qüestió renunciaria a escriure res d’entrada. Això ho havia posat moltes vegades en un comentari de text quan no sabia què dir. A la selectivitat no em vaig atrevir. És que si no, ara segurament no seria aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada