25.10.11

Mirant de mirar Miró



[Article publicat a EL 9 NOU el 21.10.11]

Ja fa uns quants anys, quan hi va haver l’explosió de les càmeres digitals, un americà que se’n va comprar una de bona se’n va anar d’excursió i li va caure al riu. Després de maleir-se a ell mateix i al món en general la va poder recuperar. Però li devia entrar aigua en algun xip i, a partir d’aquell moment, va començar a prendre imatges calidoscòpiques impressionants, amb un espectre de llums, colors i cromatismes captivadors. I va acabar muntant exposicions.

Fa alguns anys menys, un programa de televisió va encarregar a uns alumnes de P5 que pintessin unes teles que els van portar a l’aula, i que van acabar penjades en una galeria d’art contemporani al costat d’artistes reconeguts. Llavors demanaven les impressions a crítica i públic davant del quatre de P5 i era bastant impressionant el reguitzell de comentaris que en va sortir, valorant traços, colors, formes i minimalisme estètic mentre, segurament, el seu creador s’estava bevent un got de llet amb galetes mentre mirava dibuixos al canal Disney.

Me’n guardaré prou de menysprear l’obra de Joan Miró i del seu art, ara que la seva Fundació ha programat una de les millors antologies que se n’han fet i que toca, es veu, que meravelli a tothom. Prefereixo passar per ignorant i dir que no tinc prou sensibilitat per entendre-la, com em passa en general amb l’art contemporani. Però també dic que al costat dels que no negaré que hi entenen molt més que jo i trobarien raons objectives per defensar-ne la categoria, també hi ha els que se sumen a la moda per una estricta qüestió d’esnobisme.

A Arte, tres amics discutien sobre el valor d’una tela completament blanca per la qual un d’ells havia pagat una fortuna. L’altre se’n fotia i el tercer mirava de contemporitzar amb tots dos per si de cas. En Josep M. Pou no quedava convençut fins que l’amic Carlos Hipólito li deixava un retolador perquè hi dibuixés un esquiador muntanya avall. Llavors podia entendre el quadre, muntava una història, reia i era feliç. Aquest sóc jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat