[Article publicat a EL 9 NOU el 8.08.14]
Tot i que solen estar anunciats, els castells de focs comencen amb un pet d’avís que no te l’esperes i que, si t’agafa desprevingut, t’espanta una mica. Llavors ja quedes en alerta perquè, en realitat, t’han advertit que al cap de 10 minuts –o un quart, segons els llocs– comença l’espectacle.
Normalment s’obren amb un desplegament d’efectes bastant impressionant, però el que ho munta sap que mantenir aquella tensió durant 20 minuts és una ruïna. Dissimuladament, que per això en saben, et distreuen una estona amb uns quants acordions i paracaigudes de colors que baixen de mica en mica. Així fan temps i estalvien quartos, que aquests són més barats. Però saben de sobres que el públic espera sobretot el final, amb aquelles palmeres tan enormes que ressonen ja només de llançar la bola de foc que et fa jugar a endevinar en quin moment arribarà l’espetec. Com de més amunt, més impacte. I més efectes retardats. No falla.
De castells de focs n’hi ha d’espectaculars. Durant uns quants anys vaig seguir els del concurs internacional de Blanes, per la festa major, que omple la platja i el passeig a banda i banda de la roca de Sa Palomera. I, d’acord amb les bases, han de durar exactament 20 minuts. Per això està tot programat.
Però hi pot haver incidents. Es poden encendre coets quan no toca, o fins i tot que t’exploti tot l’arsenal acumulat abans de començar. No ho dic per Blanes, que consti. Ho dic pel cas Pujol, que a mesura que passen els dies confirmaria la idea que se’ls va escapar un pet abans d’hora, més que res perquè algú –ell, de fet– va encendre una palmera abans de l’acordió. Sabent que l’estiu desactiva tensions i atencions. I que són dies inhàbils en què escoltem menys notícies i fem menys cas a les que ens arriben. Si això fos un castell de focs, ara passem a les fonts de llum ran de terra i aquells cors de color rosa, vermell i blau que van fent pampallugues.
No cal patir. Que si queden palmeres, seran pel setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada