Pujol no era Pujol

[Article publicat a EL 9 NOU l'1.08.14]

La millor notícia que hi ha hagut des del terratrèmol que Jordi Pujol va provocar la setmana passada amb la seva confessió és que, a banda d’ell, no hagi dimitit ningú més. Sobretot perquè, a hores d’ara, el seu entorn i el del seu partit ja està carregat de raons per pensar que, si alguna cosa amaga, ja hi ha qui ho coneix i que administrarà sàviament el moment d’explicar-ho. No oblidem que la carta i la posterior desaparició de Pujol no és espontània, sinó que arriba dies després que El Mundo demostrés a portada que alguna cosa molt seriosa ja sabia. I que era veritat. La dimissió dies abans d’Oriol Pujol ja ho anunciava.

La segona millor notícia, vist en clau convergent, és que la resposta fulminant amb què el partit ha reaccionat contra el seu patriarca s’ha vist espontània, sentida i estupefacta. Dit d’una altra manera: o ho han assajat molt o per primera vegada ha quedat clar que l’actual direcció de Convergència no és una cort d’encobridors de les martingales del seu pare fundador i afins, sinó una gent educada o reeducada en una altra cultura que s’ha sentit políticament i personalment ferida, i traïda.

La tercera és que l’antiindependentisme no s’esperava que anés així. El guió deia que Pujol era intocable i se’l protegiria, de manera que Mas quedaria anul·lat i amb ell la causa sobiranista, com si d’ell depengués. Dubte esvaït. D’aquí la confessió abans de la cimera a Madrid. Aquell dia Pujol ja no existia.

La quarta, vist en clau de procés, és que l’impacte innegable que ha tingut el desemmascarament –i el que vindrà– del clan Pujol arriba, de fet, enmig d’una convulsió social que escombra sense contemplacions els tics de la vella política i els riscos més que acreditats de l’apoltronament en el poder, representats com ningú per aquesta família.

La cinquena és que Artur Mas convocarà la consulta. Havent perdut Pujol, ni ell ni el partit ja no tenen més a perdre. El 9N ja és ara l’últim recurs per guanyar-se una nova credibilitat.