Lluís Suñé, el linxat

Avui s'haurà fet famós en Lluís Suñé. És membre de la permanent de l'Entesa, regidor a Torredembarra i va ser cap de llista d'ICV per Tarragona al Congrés de diputats de Madrid. Però avui s'ha fet famós perquè va dedicar un post a ironitzar sobre la solidaritat catalana penjant el cartell -que no era seu- d'una presumpta campanya d'apadrinament de nens d'Extremadura per 1.000 euros al mes. Fins i tot el govern extremeny va anunciar en una roda de premsa accions contra ell, ha rebut amenaces de mort i s'ha demanat a tots els partits catalans i a la Generalitat que denunciïn aquesta broma de tan mal gust. Mireu avui qualsevol diari, d'aquí i de fora, o escolteu qualsevol emissora, d'aquí o de fora, i és un dels temes del dia.

Els catalans ens deixem dir de tot, i no des d'un bloc sinó des de partits polítics, governs sencers i grups mediàtics que no tenen escrúpols a mentir per llançar-nos tot Espanya a sobre, i el dia que algú aprotifa la via del sarcasme per contestar-ho se'l linxa des de tot Espanya, i aquí se li diu "desafortunat" i "irresponsable". I dit per aquells a qui va haver de defensar quan el seu propi territori el linxava per una cosa, que va ser la pèssima gestió del Govern, i més concretament d'un conseller d'ICV, arran de l'última crisi de l'aigua.

Aquest nostre país se'ns acaba, segur. I gairebé ens ho mereixem.

Tot el meu suport, Lluís.

Empaperats fins al límit

Al canal de televisió del National Geographic, quan han de fer temps per esperar un programa que comença a l'hora en punt, a més de publicitat hi van posant algunes falques amb reflexions força curioses. L'altre dia n'hi havia una que deia això: cada any es malgasten al món 400 milions de tones de paper, el suficient per empaperar tot Holanda. És tant com dir que podríem empaperar tot Catalunya i encara ens sobrarien 9.000 km2 de paper per empaperar alguna altra cosa.

Per raons de feina i també com a regidor, quedo bastant esparverat de la quantitat de papers, publicacions, tríptics, cartes, precintes, plastificacions, etiquetes, dossiers i revistes que arriben sobre tota mena de temàtiques, algunes per quintuplicat, i que veig llançades automàticament al primer contenidor de paper que hi ha a l'abast del destinatari. Entre altres coses perquè sovint ho faig directament jo.

De la mateixa manera que es medeixen els índexs d'audiència de les emissores més escoltades o dels diaris més llegits, seria la mar d'interessant saber si existeix en aquest país -i en molts altres-, algun paper, algun dossier, o algun article dins d'una revista que no s'hagi mirat absolutament ningú.

Si darrere d'això fóssim capaços d'anar acotant cada vegada més què val la pena publicar i què no, i més amb les possibillitats que ofereixen ara els canals electrònics, els de National Geographic podrien canviar la falca.

Un any de Consell Comarcal

Avui a la tarda, el grup d'ICV-EUiA-EPM al Consell Comarcal fem una roda de premsa per fer balanç al primer any de Consell Comarcal. De fet, el vam avançar en l'últim ple del Consell, el 27 de juny, que com que ningú no s'esperava en va agafar més d'un en fred i al govern se'ns van enfadar una mica. El resum seria que el juliol de 2008 estem com al juliol de 2007: amb el govern sortint per la tangent en temes en què han estat especialment malament, i amb la consigna de no dir ni piu sobre tot allò que se'ls critica. Deu ser que hi ha motius per criticar-los en allò que se'ls critica.

Actualitzat a les 20.00 h

Els dos consellers d’ICV-EUiA-EPM al Consell Comarcal d’Osona, Xavier Bardolet i Jaume Vilella, han fet balanç, aquesta tarda, del primer any del nou govern comarcal que comparteixen CiU, PSC i independents. El portaveu del grup, Xavier Bardolet, ha insistit que el Consell Comarcal “viu de la inèrcia adquirida des de fa anys” i que no ha demostrat, un any després, que les expectatives generades amb el nou pacte de govern hagin aportat cap canvi substancial.

Contestant el president comarcal, Miquel Arisa, que dies enrere es vanagloriava de tenir aprovat un Pla d’Acció Comarcal (PAC) que ha de ser el full de ruta de l’acció de govern per als propers anys, Bardolet es preguntava que “si tan important és, com és que no el coneix ningú ni s’ha presentat enlloc”. Ha recordat, en aquest sentit, que en el ple del mes març, en què es va aprovar inicialment el PAC, el seu grup va demanar una interlocuió clara i directa del Consell Comarcal amb els ajuntaments, a través d’un conseller de govern que tingués aquest rol. I que comencés aquesta tasca, precisament, presentant-hi el PAC.

Els consellers d’ICV-EUiA-EPM han recordat algunes de les propostes que s’han fet durant aquest primer curs i que, fins ara, no han obtingut cap mena de resposta per part del govern:

· La creació d’un observatori del reciclatge per tal que els ajuntaments poguessin valorar regularment el nivell d’eficiència de la seva recollida selectiva.
· L’impuls al consorci públic de la TDT per crear un canal de serveis que donés valor agefit a l’atenció a tota la comarca a través de la tecnologia digital.
· La necessitat d’afrontar les polítiques d’habitatge des del coneixement real del mercat, l’obtenció de dades del parc d’habitatge buit que hi ha a la comarca i valorant de quina manera s’hi podria trobar sortida d’acord amb els demandants, els promotors i l’Administració.

Bardolet també ha recordat que, un any després, la tristesa amb què es va viure la investidura del nou govern s’ha repetit amb un nou despropòsit, com ha estat utilitzar el nom del Consell Comarcal, en unes al·legacions, per defensar un aeroport de jets privats a Osona sud sense que dins del Consell ningú no n’hagués parlat mai. A més, com es recull en la nota lliurada als mitjans, els dos únics consellers comarcals que s’han mostrat inequívocament en contra de l’aeroport de Centelles/Balenyà, aprovant una moció de rebuig al seu ajuntament, formen part del govern comarcal de Miquel Arisa, que és el seu principal impulsor.

Una mostra més que, per molt que públicament es digui i s’escrigui el contrari, el nivell de comunicació interna del govern no és, precisament, dels més lluïts que es coneixen.


Vic, 29 de juliol de 2008

Els focs de Blanes

Gairebé toca per estadística que algun dels que llegiu aquest bloc hagueu estat alguna vegada al concurs internacional de focs de Blanes. Més que res perquè ahir, últim dia de la seva 38a edició, diu que érem 100.000 persones, però que divendres i dissabte s'havia arribat, sumats tots dos dies, a les 450.000.

Aquest any, per raons d'agenda, no l'he seguit com feia un parell d'anys que feia. Però l'escapada d'ahir em va permetre veure'n uns d'alemanys. Sense haver-ne vist cap més, i sense entendre-hi gens, no crec que hagin estat els guanyadors, tot i que algunes de les figures de llum van ser realment espectaculars. Es disparen des de la roca de Sa Palomera, la icona de referència de Blanes, i es poden seguir des de banda i banda de tota la platja.

Si sou capaços de suportar les aglomeracions, és una experiència molt recomanable. Però estressant, que comença amb els problemes d'aparcament i amb l'embús monumental que es munta un cop acabada cada actuació. Però tenen una cosa boníssima, que a mi m'agradaria que fos així sempre i a tot arreu: una puntualitat suïssa. Comencen a 2/4 d'11 de la nit i duren exactament 20 minuts, que és el que es diu a les bases.

I llavors, per si fos poc, festa major al llarg de tot el passeig de mar, amb atraccions a dojo i concerts en directe. Una espectacular bestiesa d'ambient.

És l'hora del finançament

Ja he comentat en un altre post que dissabte passat, 19 de juliol, la gent d'ICV-EUiA-EPM vam fer la jornada A peu de carrer. Entre altres coses, hi vam aprovar l'anomenada Declaració de Vic, en què es demana un millor finançament per als municipis. Penso que, a la vista del consens polític i econòmic que està guanyant la posició catalana respecte a la reivindicació d'un nou sistema de finançament, seria interessant que el món municipal, a través de les seves entitats més representatives (Associació i Federació de Municipis) fessin explícita aquesta adhesió amb un pronunciament públic.

Avui tenim reunió de la comissió permanent del ple del Consell Comarcal, i nosaltres hi farem aquesta proposta amb la invitació que la resta de consells, sempre des d'un caràcter institucional, s'hi sumin.

Actualització a les 17.45 h

Davant del moment clau que està vivint el nostre país en la defensa d’un nou i millor sistema de finançament d’acord amb allò que preveu el nostre Estatut, que com a tal va ser aprovat pel Congrés de Diputats de Madrid, els grups polítics del Consell Comarcal volem manifestar:

· La nostra adhesió al consens polític, econòmic i social que s’està articulant a Catalunya, concretada fins ara en les principals forces polítiques catalanes, la patronal i els sindicats, per aconseguir una unitat d’acció en la defensa d’un nou finançament per al nostre país.

· La crida al món local a fer expressa aquesta adhesió, en la mesura que el finançament municipal és, precisament, un dels àmbits en què més es fa necessària la revisió del sistema de finançament de Catalunya per poder satisfer amb garanties els serveis que s’estan prestant als ciutadans des de l’àmbit municipal.

· Convidar la resta de consells comarcals de Catalunya, els ajuntaments i les dues associacions municipalistes a sumar-se a aquest consens, per sobre de protagonismes partidistes i tenint molt clar, per sobre de tot, el molt que s’hi juga el futur del nostre país.

Els grups polítics comarcals
Vic, 25 de juliol de 2008

La Vegueria de l'Alt Ter

No em fa res admetre que en aquest tema, i parlo des d'un punt de vista absolutament personal, hi he estat sempre molt escèptic. I suposo que m'hi ha ajudat el fet de no ser de Vic. Però cada vegada que sento parlar de la Vegueria de l'Alt Ter se'm dispara automàticament una imatge: la de Setcases. Diria que no hi ha cap altre municipi en tot el món que sigui més alt Ter que Setcases, que és on neix el riu. I pel que sé, i pel que he viscut professionalment, no és que Setcases i el conjunt de la Vall de Camprodon discuteixin la vegueria de l'Alt Ter i, per tant, la capitalitat de Vic. El que ja posen en dubte és simplement que hagin de ser del Ripollès, quan en realitat se senten molt més connectats amb Olot i, per extensió, a Girona.

És només una raó per a aquest meu escepticisme. Però penso que ja per si sola és fulminant.

Metàfora

És l'acudit d'avui del dibuixant Medina al diari Público, que he fullejat en un bar aquest matí. Com que m'ha agradat molt, l'he buscat a la web i el penjo aquí. I mai millor dit. A l'Estat, per aquest i altres motius la taxa d'atur ja acaba de superar el 10%.