Empaperats fins al límit

Al canal de televisió del National Geographic, quan han de fer temps per esperar un programa que comença a l'hora en punt, a més de publicitat hi van posant algunes falques amb reflexions força curioses. L'altre dia n'hi havia una que deia això: cada any es malgasten al món 400 milions de tones de paper, el suficient per empaperar tot Holanda. És tant com dir que podríem empaperar tot Catalunya i encara ens sobrarien 9.000 km2 de paper per empaperar alguna altra cosa.

Per raons de feina i també com a regidor, quedo bastant esparverat de la quantitat de papers, publicacions, tríptics, cartes, precintes, plastificacions, etiquetes, dossiers i revistes que arriben sobre tota mena de temàtiques, algunes per quintuplicat, i que veig llançades automàticament al primer contenidor de paper que hi ha a l'abast del destinatari. Entre altres coses perquè sovint ho faig directament jo.

De la mateixa manera que es medeixen els índexs d'audiència de les emissores més escoltades o dels diaris més llegits, seria la mar d'interessant saber si existeix en aquest país -i en molts altres-, algun paper, algun dossier, o algun article dins d'una revista que no s'hagi mirat absolutament ningú.

Si darrere d'això fóssim capaços d'anar acotant cada vegada més què val la pena publicar i què no, i més amb les possibillitats que ofereixen ara els canals electrònics, els de National Geographic podrien canviar la falca.