Ens quedarà país el dia del referèndum?

El meu germà convergent ha estat de congrés aquest cap de setmana. No ens hem vist, però sí divendres, poc abans de començar-lo. Com cada vegada que hi ha un congrés en l'òrbita nacionalista i independentista, el dret a decidir i la reivindicació de la identitat nacional és el tema de fons i el que genera titulars.

Fa temps que en el tema aquest sóc pessimista. Percebo que mentre es fixen calendaris, es marquen línies vermelles, s'aproven ponències i s'asseyalen horitzons de futur, el dia a dia del país camina tossudament, i imparable, cap a la seva desnacionalització. Convergència pot passar-se anys preparant-se per tornar al govern, ERC pot posar data al referènfum d'autodeterminació, però uns i altres es poden trobar que el dia que això arribi, a més de la meitat del país això, en el millor dels casos, li sigui exactament igual, i que l'altra meitat, directament, ja no sàpiga ni de què se li parla.

Catalunya s'està diluint a gran velocitat dins del discurs imperant d'un nacionalisme espanyol que fins i tot la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa ha fet modern. I és preocupant, per exemple, que les agressions sistemàtiques a la llengua i els greuges que fins i tot des d'aquesta debilitat estem provocant enfront de l'espanyol (!?) no tingui més resposta que la de cercles que tenen tant de convençuts com de reduïts.

Són molts més els que claudiquen, els que donen la batalla per perduda o que, simplement, entenen que aquesta ja no és la seva guerra. Per tant, el divorci entre els discursos dels partits nacionalistes enfront la societat serà cada vegada més gran, i al final acabarà essent veritat el que fins ara era un retret interessat i fals: que la pervivència d'un discurs identitari català era una fal·làcia que no interessava a ningú.

Jo he decidit, a partir d'ara, a ser una mica més radical. Algunes coses no me les deixaré dir, i altres ni tan sols les escoltaré, perquè em negaré a escoltar i a llegir els canals des d'on es vomita diàriament tanta porqueria. Ja sé que no en treuré res, perquè no crec que tot el país faci el mateix. Per això penso que se'ns acaba.