A quarts de sis de la tarda d'una tarda de primers de juliol, el so insistent de les sirenes m’han fet adonar, des de la platja, que alguna cosa passava a la vora d’on era. Un accident a la carretera, és el primer que penses. Després ha aparegut un helicòpter volant especialment baix, de manera que havia d’aterrar molt a prop. És el que ha fet, aixecant un núvol de pols que de seguida ha marcat el punt on era. M’hi he acostat i hi havia aparcades totes les sirenes que havia sentit fins llavors, policia local, mossos, personal sanitari, ambulàncies... I unes quantes desenes de curiosos com jo.
He demanat a un policia què havia passat: a una nena se li havia rebentat un punt de la femoral, havia perdut molta sang i se l’havia d’enviar al Trueta de Girona. Des d’un punt de vista sanitari, doncs, tot controlat i la constatació, fins i tot, que tot semblava més lleu del que es temien.
Això m’ha permès fixar-me en el que, a partir d’aquell moment, centrava tot el meu interès: l’helicòpter. Era groc, molt maco, del RACC i ben enllustrat, cosa que només es deu poder valorar mentre no vola. Em sonava que al Trueta n'havien estrenat un al febrer. No sé si és aquest.
No havia vist mai la maniobra d’enlairament d’un helicòpter en directe i des de primera línia. Per això l’he esperat a consciència un cop fet el trànsfer de la pacient des de l’ambulància que l’havia dut des de casa, a escassos cent metres d’on havia aterrat. Evidentment, un cop a terra l’havien parat, suposo que per la fressa i per la pols. Un cop tot a punt, s’ha engegat el motor, el pilot ha fet una ullada al voltant de tot plegat com qui tanca el maleter del cotxe just abans d’arrencar, ha saludat amb la mà i en un instant i enmig d’un soroll eixordidor ha aixecat el vol. La seqüència sencera no ha durat més de 10 segons, i en poc més temps ja es perdia en l’horitzó mentre la ventada et portava sorra, pols i fulles seques fins a la cara. La sensació d’immediatesa ha estat impressionant.
Mentre marxava, una àvia deia a la seva néta, amb l’helicòpter al fons, que si al final girava a l’esquerra és que anava a Barcelona, i que si girava a la dreta anava a Girona. Doncs ha girat a l’esquerra, però per anar igualment a Girona. Érem, malgrat tot, més amunt. Coses que passen: mentre en aquella operació segurament s’estava salvant una vida, a moltes d’altres ens l’ha fet, durant una estona, una mica més distreta.
He demanat a un policia què havia passat: a una nena se li havia rebentat un punt de la femoral, havia perdut molta sang i se l’havia d’enviar al Trueta de Girona. Des d’un punt de vista sanitari, doncs, tot controlat i la constatació, fins i tot, que tot semblava més lleu del que es temien.
Això m’ha permès fixar-me en el que, a partir d’aquell moment, centrava tot el meu interès: l’helicòpter. Era groc, molt maco, del RACC i ben enllustrat, cosa que només es deu poder valorar mentre no vola. Em sonava que al Trueta n'havien estrenat un al febrer. No sé si és aquest.
No havia vist mai la maniobra d’enlairament d’un helicòpter en directe i des de primera línia. Per això l’he esperat a consciència un cop fet el trànsfer de la pacient des de l’ambulància que l’havia dut des de casa, a escassos cent metres d’on havia aterrat. Evidentment, un cop a terra l’havien parat, suposo que per la fressa i per la pols. Un cop tot a punt, s’ha engegat el motor, el pilot ha fet una ullada al voltant de tot plegat com qui tanca el maleter del cotxe just abans d’arrencar, ha saludat amb la mà i en un instant i enmig d’un soroll eixordidor ha aixecat el vol. La seqüència sencera no ha durat més de 10 segons, i en poc més temps ja es perdia en l’horitzó mentre la ventada et portava sorra, pols i fulles seques fins a la cara. La sensació d’immediatesa ha estat impressionant.
Mentre marxava, una àvia deia a la seva néta, amb l’helicòpter al fons, que si al final girava a l’esquerra és que anava a Barcelona, i que si girava a la dreta anava a Girona. Doncs ha girat a l’esquerra, però per anar igualment a Girona. Érem, malgrat tot, més amunt. Coses que passen: mentre en aquella operació segurament s’estava salvant una vida, a moltes d’altres ens l’ha fet, durant una estona, una mica més distreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada