Situació real viscuda la setmana passada en una cèntrica cafeteria de Vic, de referència per més senyes, i que no és de la plaça per més altres. Hi entra una parella, les atén un jove a qui no havien vist mai i se'ls acut demanar-li un suc de taronja. En to gairebé de retret, els diu que li demanin "en castellano que no entiendo". Per desgràcia seva, els interlocutors no estan per la labor i li diuen que ho té clar. Quan ja se n'anaven, els apareix una cambrera de la casa i els diu que a aquest jove, que és de fora, l'han de tenir dues setmanes a la cafeteria per fer pràctiques de castellà. Van a veure l'amo i els explica que, efectivament, és un estudiant anglès que és a Vic de pràctiques d'idioma. Han fet un conveni amb l'IES pel qual alumnes d'aquí van a Anglaterra a aprendre anglès, i alumnes d'allà vénen aquí a aprendre castellà, i els posen a treballar una mica per donar conversa.
Un aplaudiment al responsable pedagògic de la iniciativa. Deu tenir parents a El Mundo.
Però de moment l'estudiant anglès ja ha après que, a Vic, hi ha com a mínim un parell de persones que tenen un accent de castellà molt curiós.
Quins collons,
ResponEliminavenir a Vic a aprendre castellà, sembla un acudit de mal gust o potser els que han fet la iniciativa veuen que a Vic cada vegada es parla més castellà i que ja se sap que això és imparable.
Salut