L'aeroport com a símptoma

M’estranyaria molt que a Osona s’hi acabés fent l’aeroport corporatiu i empresarial del que fa dies que es parla. De fet, m’estranyaria que s’acabés fent, a la vista de com pinta el futur del sector aeroportuari per l’increment de preu -estructural, malgrat tot- dels carburants, el previsible descens d’operacions i els dubtes que planteja, a mig termini, la viabilitat de les companyies de baix cost, que en el millor dels casos patiran una purga que eliminarà competència, apujarà tarifes, reduirà passatgers i deixarà lloc lliure on ara en falta. En altres paraules, la pregunta que se’ns hauria de plantejar ara mateix no és quin és el futur de l’hipotètic aeroport d’Osona, sinó quin és el de l’aeroport de Girona. És una percepció, però també reforçada pel que ja fa dies va advertir el conseller de Turisme, Josep Huguet, al Gremi d’Hostaleria de la Costa Brava.
També m’estranyaria que es fes quan, la setmana passada, l’aeròdrom de l’Anoia (Igualada-Òdena), que a hores d’ara ja és una referència en aviació esportiva a la Catalunya interior, va concretar el pla per triplicar la seva superfície amb el repte, entre d’altres, de competir per ser seu de l’aeroport empresarial. Hi ha oposoció, però també en l’àmbit polític i econòmic hi ha un consens a favor que deu venir, en bona part, de l’experiència coneguda i de les potencialitats d’una infrastructura que, si bé a més petita escala, ja és una realitat al territori.
A Osona, en canvi, l’únic consens que fins ara ha aconseguit el principal impulsor de l’aeroport, l’alcalde i president comarcal Miquel Arisa, és per aixecar tota mena de suspicàcies i resistències –i l’oposició formal d’ajuntaments sencers- a un projecte que s’ha plantejat de la manera més maldestre possible. Entre altres coses, quan es firma una carta en nom del Consell Comarcal presentant unes al·legacions que no ha aprovat cap òrgan del Consell Comarcal, per donar-se suport a si mateix com a alcalde de Centelles, que és on tenia interès a fer-lo. I quan se li descobreix la jugada, afirmant temeràriament al mig d’un ple comarcal que hi ha una resolució de presidència inexistent que sustenta aquestes al·legacions.
Era mentida: les al·legacions que firma Miquel Arisa són del 18 de febrer. La reunió del Consell d’Alcaldes en què s’escuda per legitimar-les és del 10 de març, on se’ls comunica que les al·legacions ja s’han enviat perquè no hi havia temps de discutir-les. La reunió de la comissió permanent en què el nostre grup demana si el Consell Comarcal ha presentat al·legacions al Pla d’Aeroports, i on se’ns diu expressament que no, és del 7 de maig. ERC treu, al ple del 27 de juny, la carta del febrer amb les al·legacions firmades per Miquel Arisa, amb registre de sortida del Consell Comarcal i en nom del Consell Comarcal, que no havia reconegut ningú. I la resolució de presidència que sustena aquestes al·legacions es fa després del ple i és ratificada per la comissió permanent en l’última reunió, el 2 de juliol.
Al mateix ple de juny, el nostre grup ja va dir que ens semblava esperèntic el que s’ha fet amb l’aeroport i la transcendència que podia tenir a la comarca, sense haver generat cap mena d’acord, ni de debat, ni d’informació prèvia, quan en el mateix ple vam haver de dedicar un punt de l’ordre del dia a elevar una proposta que ja havia passat per la comissió d’hisenda per incrementar la franja de gratuïtat d’accés a Sant Pere de Casserres pels socis del Súper 3. Això no quadra.
Ara, un cop desemmascarat, s’atribueix a un error administratiu i s’hi treu importància. Però a nosaltres ens preocupa el que tot això té com a símptoma. És gravíssim donar a arguments a qui vulgui pensar que al Consell Comarcal s’hi està governant, ni que sigui també, per anar-hi a maquinar interessos molt personals ni que sigui en la defensa dels interessos municipals concrets. M’agradaria pensar que tots i cadascun dels 51 municipis d’Osona són tutelats pel Consell amb el mateix interès i tots hi tenen accés en igualtat de condicions i d’informació per beneficiar-se dels mateixos serveis, els mateixos recursos, les mateixes idees, les mateixes possibilitats i els mateixos reptes estratègtics, també si parlem de la creació de noves infrastructures en qualsevol àmbit.
Sento molt haver d’admetre que, en el tema de l’aeroport, aquest govern que hi ha ens acaba de demostrar que no. I m’aventuro a afirmar que bona part del mateix govern ni tan sols estava al cas de res. Aquest és el consens d’Osona.