Plataforma pel deure de decidir

Molt bé. Un cop decidit dinar, em decideixo a reprendre el meu bloc després de massa dies sense contacte. Són dies de feina, de festes pel mig i de sensació de no atrapar gaire res. Per això em feia por, fins i tot, no poder anar al dinar d'ahir de la plataforma Decidim.cat. Hi vaig acabar anant, entre altres coses, perquè així vaig trobar tema per escriure al bloc. (I saber abans que ningú l'alineació de l'Sporting de Gijón, que explicaré demà).

Demano perdó per si em descuido algú de la delegació osonenca, però no conec totes les cares possibles. Ens hi vam trobar gent d'ERC (Josep M. Freixenet, Jordi Casals, Joan López), de CiU (Josep M. Masramon) i de l'Entesa (Jordi Fàbrega, Pep Vilar, Dolors Rustarazo, Jaume Vilella i jo mateix).

El dinar d'ahir, en un hotel de la plaça d'Espanya (ja és mala sort, també), era el primer acte oficial de la plataforma Decidim.cat, que en certa manera es pot definir com la germana política i també germana petita (va néixer pocs dies més tard) de la Plataforma pel Dret a Decidir. De fet, al dinar hi va assistir la Mònica Sabata, una de les portaveus de la plataforma cívica.

Decidim.cat no té altre objectiu que buscar la unitat d'acció de tot el municipalisme català per reivindicar, i exercir des de les escletxes legals que ho permetin, el pronunciament del poble de Catalunya sobre el seu dret a decidir. "Que no és un dret, sinó un deure!", va reflexionar en veu alcalde l'alcalde de Cerdanyola del Vallès. Antoni Morral.

Abans del dinar, vam tenir la significativa intervenció de dos regidors de l'Ajuntament de Barcelona: en Quim Forn (CiU) i en Jordi Portabella (ERC). Ricard Gomà, que s'hi va adherir per escrit, va delegar la representació d'ICV al ja citat Morral perquè era de viatge, com també Xavier Trias. I dic que és significativa la intervenció dels tres grups perquè també ho és la no intervenció, ni la no representació, del PSC.

Van tancar l'acte l'alcalde de Castellterçol, Manel Vila (CiU), i el de Sant Pere, Jordi Fàbrega (EPM), dos dels impulsors de la iniciativa. Fins ara, més de 1.000 -però que no arriben a 1.100, per entendre'ns- càrrecs electes del país s'han adherit al manifest fundacional de la plataforma. "Som 8.000 càrrecs electes a Catalunya, de manera que encara queda camp per córrer", va dir Fàbrega. La representació ja és pràcticament de la meitat dels més de 900 municipis de Catalunya, des del més gran, Barcelona, fins al més petit, Sant Jaume de Frontanyà. I és també la primera vegada a la història que, dins l'ampli espectre polític de la plataforma, tants càrrecs electes catalans es posen d'acord en un repte comú.

Tots els ponents van animar-nos a fer proselitisme de la causa i a deixar clar als nostres conciutadans el molt que s'hi juga el nostre país en el futur més immediat. Tant en la sentència del Constitucional sobre l'Estatut com en el context de crisi que no és només econòmica, sinó també social i de valors. En un escenari com aquest, el municipalisme no pot deixar de banda que és també país. I que des de la proximitat que representa al país més real, el de cada dia, n'ha de ser un dels principals motors.