5.1.12

Els reis són els nens



[Article publicat a EL 9 NOU el 05.01.12]

Quan era petit –ara també, però no tant– tenia dos grans traumes quan arribaven aquests dies. El primer és que no entenia per què la gent es limitava a desitjar bon Nadal i feliç any nou quan, en realitat, el més important que passava era el 5 de gener, que arribaven els Reis. Era el moment més impressionant de tots i, en canvi, ningú no en deia res. El segon trauma era que, precisament per això, els Reis eren el punt àlgid de molts dies màgics però, alhora, l’últim sospir de felicitat abans de tornar a la rutina. I quan marxaven els Reis m’entrava un enyorament bastant important. Passava Nadal i em deia “ara vindrà Cap d’Any”. Passava Cap d’Any i em deia “ara vindran els Reis”. I després passaven els Reis i ja no em podia dir res, perquè se n’anava tot.

Amb els anys et vas curtint de recursos per superar aquests moments tan durs. Però et queda la nostàlgia, i fins i tot l’enveja, de veure com els petits d’avui reprodueixen fidelment tota la il·lusió i l’enlluernament amb què tu havies viscut la nit de Reis, en què el món sencer s’aturava unes hores –o més aviat tu, potser, perquè el món ni t’importava– per donar pas a tres personatges fascinants que t’emocionaven només veure’ls passar.

Per això té un punt de reconfortant sentir com viuen els petits la nit de Reis. I potser ens provocarà més enveja que de costum, aquesta nit, veure’ls altra vegada tan abstrets i alienats per una màgia que als grans ens toca viure d’una altra manera. I essent conscients, també, que els Reis potser s’enduran alguna pipa, però també l’esperança que abans de fer-ho ens deixin posada l’estrella una bona temporada, que prou bé que ens aniria per poder-nos fer una mica de llum.

La cara d’un infant la nit de Reis és el millor reflex d’una alegria contagiosa de qui tot ho té per fer, i tot ho té possible. Deixem-los ser feliços mirant els Reis, i siguem-ho nosaltres mirant els nens. I que siguin ells, ves per on, els que aquesta nit ens transmetin tota la seva màgia... i una mica de llum.

Cap comentari:

Publica un comentari