El discurs del rei (II)

[Article publicat a EL 9 NOU el 28.12.12]

Si fos el rei d’Espanya, ara mateix estaria desfet. No només pel fracàs del dinar familiar de Nadal, que va haver de repartir en dos menjadors separats per evitar que l’Iñaki coincidís amb els prínceps hereus –diu que no es fan, i a més el rei amb crosses sempre és una amenaça–, sinó perquè el discurs televisat sense cadira va ser el menys vist dels últims 15 anys tot i emetre’s per 25 cadenes de televisió. Fins i tot per Euskal Telebista, que com que encara tenen la direcció per renovar i hi manen els socialistes van decidir passar-lo per la seva primera cadena. Com aquí TVC, de fet.

Però si fos el rei d’Espanya ara mateix tindria, sobretot, un atac de gelosia bastant impressionant contra el rei Albert II de Bèlgica, que inspirant-se en el que va dir el nostre rei sobre quimeres separatistes ha muntat un bon sidral al seu país i ha estat notícia a tots els diaris, fins i tot estrangers. El motiu? Acusar subtilment els independentistes flamencs de populisme i, de passada, advertir el país dels efectes que aquest tipus de discurs va tenir durant els anys trenta del segle passat:  bàsicament, la gènesi de la II Guerra Mundial.

No ho va dir, però ho va donar a entendre. I, òbviament, l’independentisme flamenc ha sortit en tromba contra aquesta tesi i els partits francòfons l’han aplaudit com una crida a la moderació i a la convivència harmònica en temps de crisi. La seva coartada: Albert II no citava expressament cap partit, de manera que tots s’hi podien sentir al·ludits. Un esquema clavat, doncs, al que ens va dispensar el nostre Joan Carles el 18 de setembre passat, set dies després de la macromanifestació de la Diada: “Només superarem les dificultats caminant junts i remant alhora”.

Però llavors arriba Nadal i a l’Iñaki el fan sopar a la sala del costat perquè és un proscrit encaixat per protocol, el príncep arriba amb ganes de marxar de pressa i la reina es queda sola volent jugar a l’amic invisible, no fos cas que darrere la conya haguessin acabat tots enverinats entre ells. Són els reis.


P.D. Per si us interessa, aquí us deixo El discurs del rei (I), la contra de l'any passat per aquestes dates.