[Article publicat a EL 9 NOU el 24.08.12]
Se’m fa difícil apuntar aquí algunes consideracions sobre els excessos de l’aire condicionat quan: 1) Venim de cinc dies d’una calorada insuportable. 2) Jo no hi era, i dono fe que allà on era només deuen condicionar l’aire quan ha d’anar a l’alça, altrament dit calefacció. L’aigua ni tan sols són a temps de condicionar-la: els en cau tanta que la tenen estancada i avorrida per qualsevol forat, ni que sigui de 37 quilòmetres de llarg.
Llegia fa uns dies que en països com la Xina o l’Índia la venda d’aparells d’aire condicionat s’incrementa un 20% cada any. I que a aquest ritme, sumant-hi la nostra pròpia obsessió per fabricar-nos hivern a ple estiu, arribarem al 2050 amb els aires condicionats generant el 27% de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle a escala planetària. Diu que és la factura ambiental que hem de pagar per no continuar foradant la capa d’ozó, que era el que passava fins ara i ha fet prohibir alguns components d’aquests refrigerants domèstics per evitar-ho. A costa d’emetre més i més perjudici als gasos per a l’escalfament global, però. Allò que segons els governs no passa i segons les oposicions no para de créixer.
Mai hi havia hagut tantes al·lèrgies com quan hem tingut la necessitat d’esterilitzar-ho tot, exigir la traçabilitat de tot i prendre precaucions davant de tot fins a límits ridículs. I mai com ara havien existit tants refredats i irritacions de coll per culpa dels aires condicionats que ens obliguen a travessar mitja dotzena de microclimes diaris, produïts segurament per mitja dotzena de sistemes diferents.
De tan bé que volem estar ens acaben apareixent tots els mals quan sortim de la bombolla on amaguem prevencions, manies i proteccions irracionals que ens acaben fent fràgils i vulnerables com mai ho havíem estat. Com els aires condicionats, que mentre ens refreden la vida, ens escalfen el cap (almenys a mi) i el futur del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada