Dos anys de bloc

Aquest 23 d'agost farà dos anys que vaig obrir el meu primer bloc. Curiosament, el primer relat era un viatge en avió que va acabar en un caos a l'aeroport del Prat que va ser notícia. El reprodueixo aquí perquè m'ha fet gràcia recuperar la història i combatre la histèria que ens entra cada vegada que hi ha un accident aeri. Pels que els agraden les estadístiques, i ja no tocaré més el tema: al món cada 4,6 segons aixeca el vol un Boing 737 (180 passatgers), i en qualsevol moment del dia estan volant, només d'aquest model, 1.250 avions simultàniament (*). Fent una extrapolació ràpida -i d'acord que poc científica-, és com dir que permanentment tenim volant pel cel més d'un parell de milions de persones a tot el món.

23.08.06 El vol d'Iberia IB1783, de Menorca a Barcelona, surt fins i tot abans del previst de l'aeroport de Maó, a les onze i cinc de la nit del dissabte 12 d'agost. El comandant Llorens i tota la tripulació saluden els passatgers, com de costum, amb la previsió de ser al Prat en trenta-cinc minuts. Tot el dia ha estat rúfol, es veia a venir que volaríem amb núvols i hi ha alguna sotragada. Normalment, quan el temps en destí és bo, el comandant agafa el micro i ho diu. Però el comandant Llorens no. A Barcelona deu fer mal temps.

Aterrem deu minuts tard però, fins i tot així, cinc minuts abans de l'hora prevista. Fa un xàfec considerable. El comandant Llorens comenta a una hostessa, mentre acomiada el passatge arrepenjat a la porta de la cabina, que l'aterratge s'ha alentit perquè han hagut de desviar-se per evitar el temporal de cara. L'han afrontat de cantó, que també ha estat força emocionant. Tothom content i cap a buscar les maletes.

Ens toca la cinta 24. Baixem des d'Arribades i el monitor d'informació ens marca que compartirem espera amb un vol d'Amsterdam i un altre de Cagliari. Tres avions en una cinta a les dotze de la nit, bàsicament per les ganes d'arribar d'hora a casa, semblen excessius. Però aviat el que es fa excessiu és l'espera. El monitor que hi ha sobre la cinta ens diu que ja es poden recollir les maletes de Menorca, però ens enganya. En realitat, com sabrem una hora i mitja després, les maletes encara són a l'avió. N'arriben algunes d'Amsterdam, una mica xopes, però de la resta res.
Tot d'una, la referència del vol IB1783 desapareix del monitor i ens adonem que, de fet, de les maletes de Maó no n'ha sortit ni una. Pel voltant hi ha gent una mica més exaltada. Fa més d'una hora que han arribat de Viena en un altre vol d'Iberia i encara esperen les maletes. I una hostessa que es dedica a "l'atenció al passatger" diu que el tema maletes no el porta ella, sinó directament els d'Iberia, que després de la vaga de l'altre dia s'ho han quedat ells, com fins ara.
La cinta 24 s'ha parat del tot. També s'ha hagut de parar la cinta 21, perquè amb el xàfec resulta que els deu haver rebufat algun desaigüe i s'ha fet un bassal de porqueria tot al voltant de la cinta. Hi ha trams directament navegables. La pudor és impressionant, gairebé perceptible a la vista, i confirma que pels aeroports hi passa molta gent amb l'estómac regirat per la tensió d'haver de volar. La gent es comença a tapar amb mocadors i colls de camisa o es passen klínexs molls per sota el nas. Els de Menorca es posen a olorar les ensaïmades per afrontar-ho. "El que tenim allà és un núvol tòxic", es queixa un passatger a l'hostessa que es dedica a "l'atenció al passatger" i que torna a insistir que el tema pudors no el porta ella, que ja estan avisats els de manteniment.
Van passant els minuts i cada vegada que una cinta es mou la gent corre d'una banda a l'altra per veure si hi apareixerà la seva maleta ni que sigui per error, perquè a aquestes alçades ja tot pot ser. Al taulell de reclamacions d'Iberia la cua s'ha fet prou llarga perquè l'encarregada, al cap de més d'una hora i mitja, decideixi finalment informar per megafonia tots els passatgers d'Iberia que les maletes no s'han descarregat dels avions "a causa de les inclemències meteorològiques", i sense micro ha afegit que és qüestió de vint minuts. La gent se'n fot bastant i a una bona dona se li acudeix espiar per la cortineta de la cinta per veure si hi troba la seva maleta, ficar-se a dins i agafar-la. Però el que li surt és un guàrdia civil, com un dimoni dels pastorets, que li demana que no fiqui el nas on no la demanen i que tingui paciència. Però no sap si n'hi ha per gaire perquè el tema maletes no el porta ell. Els fumadors decideixen fumar. "Si ells no compleixen les seves obligacions, jo tampoc compliré les meves", és el seu lema.
Finalment, dues hores després de l'aterratge i quinze minuts després de tenir la primera informació sobre el que passava, el vol IB1783 torna a anunciar-se al monitor i comencen a aparèixer les maletes que havíem facturat cinc hores abans. Ovació. En el temps que hem perdut, el comandant Llorens ens hauria pogut portar i tornar de Menorca quatre vegades, que almenys hauria estat més distret. Els amics que ens esperaven a l'altra banda de la terminal, malgrat tot, continuen sent-ho.
Però encara ens queda per comprovar un últim despropòsit. Resulta que quan surts de la terminal B per anar fins al pàrquing a mig quart de tres de la matinada i et gires per fer-hi un últim cop d'ull, el rellotge de la façana et marca les 14.06 h en plena nit. Si no fos pel color dels taxis i que a fora, malgrat tot, s'hi està prou bé, gairebé et podrien fer creure que hem aterrat al mig d'Alaska.

(*) Dades de National Geographic TV