Londres

Si us dic que us fixeu en els dos més petits de la foto no hi trobareu res d'especial. Si us dic que són Isaac Cohen i Ed Aves, segurament que tampoc. Però si us dic que són dos dels protagonistes infantils del musical The Sound of Music, que es es fa al London Palladium de Londres i que acabàvem de veure a l'escenari, potser ja us farà més gràcia. A mi me'n va fer molta. La foto ens la vam fer dijous passat, 14 d'agost, a la parada de metro d'Oxford Circus, i al nostre darrere uns altres admiradors se n'hi van fer una altra just abans que arribés el tren. La foto ens la va fer la mare d'un d'ells, que deu anar a recollir els nens al teatre com moltes altres mares (i pares) van a recollir els seus al futbol, o al bàsquet.

The Sound of Music és el musical de Broadway origen de la pel·lícula (1965) que aquí vam conèixer com a Sonrisas y Lágrimas, i que és romàntic i melós. O sigui, un veritable clàssic. El nostre primer destí era Els Miserables, de qui m'he declarat sempre un empredreït seguidor i que, a hores d'ara, ja és el musical en actiu més veterà de tot el món. Si no ho tinc mal comptat, l'agost de l'any que ve celebrarà els 25 anys de l'estrena al West End de Londres, des d'on s'ha acabat estenent per tot el món. Però quedaven poques entrades, cares i amb molt poca visibilitat. I ens vam decidir per aquest, entre altres coses perquè coneixíem la història, les seves cançons i la nostàlgia que una cosa i l'altra ens portaven. Vam trobar entrades a platea per 20 lliures, que són uns 25 euros, i va ser fantàstic. Érem a Londres, de fet. O sigui que tampoc hauria de sorprendre que qualsevol musical estigui molt ben fet, molt ben pensat i molt ben cantat.

Però quan qui et trobes cantant a l'escenari és la família Von Trapp amb nens i nenes de veritat i les taules que demostren també com a actors, aquest musical té un ganxo especial, com de regal de Reis, que el públic agraeix molt. Per no parlar de l'escenografia, la il·luminació i el vestuari, simplement captivadors. La producció que hi ha ara mateix en cartell -la primera va ser el 1961, dos anys després de Broadway- es va estrenar al novembre de 2006 i ja hi han passat més d'un milió d'espectadors. Si hi voleu anar, ja hi ha entrades a la venda fins al febrer de 2009.

He estat més d'una vegada a Londres i cada cop que hi vaig m'agrada més. I cada vegada sóc més conscient, també, que com més hi vagi més hauré d'assumir que no me l'acabaré mai. Començant per la cartellera dels musicals. Tenir al davant una oferta amb 24 propostes diferents de primer nivell impressiona tant o més que submergir-te qualsevol vespre pel centre de la ciutat a descobrir-hi la veritable dimensió del cosmopolitisme, la modernitat i la tolerància.