Una vegada, un senyor de Vic de certa rellevància fins i tot pública, per dir-ho així, va anar a veure la seva dona a la Clínica Sant Josep de Vic, on era per a una operació de tràmit. L'havien operat, de fet. Estava ingressada al tercer pis, i el senyor en qüestió va arribar al vestíbul i va cridar l'ascensor -és un dir: en realitat va apretar un botó- amb la intenció d'estalviar-se les escales.
Un cop a dins, tot sol, va apretar el 3 i va notar com l'ascensor començava a pujar. Però quan va arribar al pis que tocava, tot i que sentia un sorollet com d'un pistó hidràulic que intentava fer alguna cosa, la porta no s'obria. Com que és tossut de mena, va apretar el 0 i va tornar a baix, on la porta es va obrir normalment. Va tornar a apretar el 3 i, un cop altre cop a dalt, va passar exactament el mateix que abans: un sorollet curt, però la porta bloquejada.
Davant d'aquest fracàs, va tornar a apretar el 0 per baixar fins al vestíbul i va pujar tres pisos a peu. Va anar a veure la seva dona i, a la sortida, ai las!, va veure l'ascensor parat al tercer pis i amb la porta oberta. Hi va entrar amorrat, de cara, va apretar el 0 i, un cop al vestíbul, va adonar-se que l'ascensor s'obria per l'altra banda. Va sortir-ne força commogut i es va començar a sentir extraordinàriament ridícul: les dues vegades que havia pujat al tercer pis se li havia obert la porta de l'ascensor al seu darrere, però com que l'home en qüestió és d'hàbits fixos només estava pendent de la de davant, que normalment és el que se sol fer.
De tota manera, si algú hagués filmat l'escena, la millor toma hauria estat des del tercer pis, veient pujar un ascensor i que, quan s'obre la porta, apareix un senyor d'esquena que es queda immòbil a dins esperant que se li obri la porta que té als morros, i com que no ho fa, remuga, apreta un piu i torna a tancar la porta del seu darrere fins que, al cap de vint segons, es torna a obrir la porta, torna a aparèixer el mateix ascensor, amb el mateix senyor d'esquena i repetint exactament la mateixa seqüència.
La història, que ha passat fa molt pocs dies, me la crec perquè conec a la dona en qüestió, que ahir me la va explicar. I, sobretot, perquè encara conec molt més el seu home.
Jo me la creuria perquè a mi em va passar el mateix en un ascensor de Barcelona i malgrat que no em considero una persona d'idees fixes vaig haver de pujar a peu 4 pisos (de l'eixample) a peu. Quan li vaig dir a la senyora del pis que no funcionava l’ascensor i el va cridar des del replà, em volia fondre de vergonya.
ResponEliminaPerò aquesta història crec que no és del tot certa o hi ha incorreccions importants perquè els ascensors de l'Hospital General de Vic no tenen doble porta, la porta sempre s'obre per la mateixa banda. Hi vaig anar fa ben poc!
Toni, gràcies pel comentari. Per culpa teva he contrastat la informació i la mateixa intelocutora m'ha aclarit que no va passar a l'Hospital, sinó a la Clínica Sant Josep (com ja està canviat en la crònica). De tota manera, a l'Hospital també hi ha ascensors d'aquests, però reservats a ús del personal. Merci!
ResponElimina