Cent anys d'estelada

Que sempre s'aprenen coses ho demostra que si fa uns pocs dies m'haguessin demanat quants anys té l'estelada no se m'hauria acudit dir que 100. I la diferència entre una estelada amb el triangle blau o groc, com el fons de la bandera, és una cosa que -tot i que no m'hauria costat res preguntar-ho o buscar-ho- tampoc l'hauria sabut explicar. En resum: la històrica és la blava, en què el blau representa el cel comú de la humanitat, mentre que la groga amb estrella roja és la d'influència marxista i aquest any també està d'aniversari: se la van inventar el 1968, i per tant té 40 anys.
Ahir vaig aprendre tot això a Bellmunt, on la Comissió Unitària de l'Onze de Setembre hi va pujar una estelada de 8 metres per 5 amb motiu de la Diada i de la campanya 100 anys, 100 cims. La que ha anat més lluny és a l'Everest. A Bellmunt ens vam quedar en 1.246 metres, que fan de bon fer, sobretot si hi puges en cotxe com va ser el meu cas.

Em va semblar un acte interessant, pedagògic i valuós pel que tenia, també, de trencar alguns estigmes que associen l'estelada amb l'independentisme radical, el violent i el que legitima el terrorisme. Res més lluny de realitat, i més encara com més enllà portes la història. La millor definició me la feia l'Oriol Falguera, de la comissió 100 anys d'estelada. Vicenç Albert Ballester, a qui es considera pare de l'estelada, venia a ser "un Eliseu Climent de l'època". És a dir, de 1918. A la web de la campanya s'explica l'origen i les adhesions que està tenint la iniciativa, tot i que "de moment encara no ha sortit per TV3". I els promotors tampoc se n'han sortit amb el Museu d'Història de Catalunya, on es va proposar una exposició sobre el tema. Se'n va començar a parlar amb en Jaume Sobrequés, però al maig el van substituir. Coses que passen.