Zapateta

Partint de la condema més total a l'atemptat d'ETA, que és una cosa de la qual no m'apartaré mai, he fet l'excercici de posar-me, per un moment, en l'escenari de diàleg que es va obrir durant l'anterior legislatura i que va acabar essent una estafa. D'ETA cap al govern central, segurament; però segurament que també del govern cap a ETA i, el més greu, cap al conjunt de l'opinió pública que havia fet l'esforç de creure's que allò podia anar seriosament.

L'exercici és tan senzill com extrapolar el cúmul de mentides i de compromisos incomplerts per part del Govern central en relació a l'Estatut, i posar-ho en el que devia ser la primera mesa de diàleg entre govern i ETA quan va declarar-se la treva indefinida. Llavors, la resposta del PP era que el govern cedia al xantatge dels terroristes per dir-los sí a tot. En canvi, coneixent una mica el Govern, no crec que en tots els mesos que es va dir que hi havia diàleg hi hagués gaire res més que maniobres dilatòries per no acabar proposant massa res, ni en fons ni en formes. I que l'estratègia no anava gaire més enllà que guanyar temps i crear un estat d'opinió, fins i tot al País Basc, en què el terrorisme acabés desapareixent per ofec.

No va ser així. I així continuem anant, malgrat tot.