Continuem arrencant arbres

Dies enrere vaig dedicar un post a la plantada d'arbres de Catalunya Ràdio per dir que tampoc estaria malament plantejar algun dia que se n'arrenquin d'allà on en sobre, que tan ecològic és una cosa com l'altra. Va sortir referenciat al diariforestal.com, cosa que agraeixo, i d'allà n'ha sortit el comentari d'un expert que hi reflexiona i hi aporta més informació. També li dono les gràcies per estirar el debat i et transcric el missatge sencer, perquè hi vagis pensant.

(...)

Tallar arbres no és dolent, l’ús de fusta i d’altres productes forestals generalment és més sostenible que el d’altres productes sintètics, no queden boscos “verges” a Catalunya, els terrenys forestals tenen propietari (la major part de les vegades privat): Sembla mentida que es continuï amb molts perjudicis com el de què la gestió forestal és dolenta per a la conservació de la natura! A Catalunya la superfície forestal augmenta i, sobre tot, es modifica l’estructura dels boscos. La principal amenaça pels boscos catalans és l’abandonament de la gestió que, en moltes ocasions, provoca desequilibris importants. La manca de rendibilitat econòmica de moltes activitats tradicionals (aprofitaments ramaders, de fusta i llenyes) ocasiona el seu abandonament, la qual cosa afavoreix que els boscos evolucionin cap a estructures més tancades. A més d’augmentar el risc d’incendi forestal (i, sobre tot, les dificultats per controlar-lo) els boscos es tornen més sensibles a altres pertorbacions (plagues i malures, sequeres,…). Aquest efecte serà més important si tenim en compte l’actual marc de canvi climàtic (augment de les temperatures i de la irregularitat de les precipitacions). Tot i que la societat valora cada vegada més els valors ambientals i socials dels terrenys forestals no es poden oblidar els seus valors econòmics. En primer lloc perquè també són importants (torno a recordar que més del 70% dels terrenys forestals són de propietat privada!), però també perquè per tal que els boscos mantinguin els seus valors ecològics resulta imprescindible una gestió que no és sostenible en termes monetaris: per garantir la conservació de determinats valors naturals, per afavorir l’evolució progressiva de determinats ecosistemes, per gestionar un espai protegit són imprescindibles uns recursos econòmics i humans que, de vegades no es tenen en compte.

Finalment, vull afegir tres tòpics:

• La conservació dels recursos naturals no es pot desvincular del desenvolupament rural (principi quart de la declaració de Rio).
• La gestió forestal sostenible pot contribuir activament a l’equilibri territorial
• Els terrenys forestals són part de la infraestructura bàsica d’un país

Jorge Heras Dolader, enginyer forestal i cap de la Secció d’Aforestació del Servei de Gestió Forestal (DG Medi Natural-DMAH).