Bàsicament deixo una mica de rastre al bloc per demostrar que encara hi sóc. Segons quins dies passen molt de pressa, i ara he enganxat una setmana d'aquestes, de manera que no tinc temps ni per deixar constància del temps que passa. Per dir alguna cosa, em quedo amb dues imatges ben reals que m'han suggerit dues coses que han passat aquests dies. Per cert, avanço que a partir d'avui tots els meus posts s'adreçaran a la segona persona del singular, és a dir, a tu, perquè està comprovat que els blocs s'acostumen a llegir individualment. Eh que sí, tu?
- Quan la vicepresidenta De la Vega va dir als barcelonins i barcelonines no havien de patir perquè el Govern central els garantiria aigua, em va venir al cap -t'ho prometo- l'escena del Mar i Cel de Dagoll Dagom en què els cristians, des dels calabossos del vaixell pirata, clamen "aigua, per pietat!" al capità que els té segrestats. Podríem fer un joc per assignar a tothom el seu paper en aquest maricel tan particular que estem vivint. Recordo que al teatre acabaven tots força malament, i que només els salvava, precisament, que era tot comèdia.
- Un altre element que refrenda el canvi climàtic és que als supermercats de la platja encara venen torrons, i no pas precisament amagats, perquè la gent els comenci a associar com unes postres per tot l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada