Sant Jordi

Foto: Parada de llibres a la Festa de la Primavera de Sant Pere (osona.com)

Acabo d'arribar a casa (aquest 22 d'abril al vespre) i m'he trobat a la bústia un paquetet bastant consistent del Consell Comarcal. No podia ser cap acta de cap ple, perquè fins ara ja n'hem fet de llargs i de pesats, però de moment no les enquadernen. Estava embolicat amb paper de regal. No faig anys, ni és el meu sant, ni m'havien convidat a cap amic invisible amb motiu de res. He obert el paquetet i m'he trobat amb el llibre dels 40 anys de l'Associació Sant Tomàs. Els textos són d'en Miquel Erra, un dels autors més mediàtics que conec -o potser, millor, un dels autors mediàtics que més conec-, i la majoria de fotos d'en Pere Tordera, a qui fa temps que no veig però a qui saludo des d'aquí convençut que difícilment ho arribarà a saber. És Sant Jordi. M'agrada el detall, el tema, i el llibre.

Aprofito per saludar a tots els Jordis i Jordines -n'hi ha que avui tenen festa doble a casa; almenys jo en conec un- i a desitjar a tothom una bona diada del llibre i de la rosa. No sé si des d'un bloc d'internet és la millor manera de fer-ho. Tampoc sé si està estudiat fins a quin punt els blocs d'internet estan traient hores de potencials lectors de llibres, o si simplement per una qüestió d'economia també n'estan traient compradors.

He d'admetre que la primera vegada que em van dir que m'havien enviat una rosa per internet no ho vaig entendre. I també recordo que quan en Vicent Partal em va rebre ja fa molts anys en un despatx -que era exactament una taula amb un PC- per explicar-me vilaweb, vaig haver d'escriure un reportatge sencer sense haver entès absolutament res del que m'havia dit. Se'm feia difícil acceptar que algú com ell hagués deixat la direcció d'El Temps per embrancar-se en una història tan temerària, solitària i arriscada com aquella. Sort que el món no depèn de mi...

Fa mesos que tinc descarregada al meu disc dur, des d'osona.com, L'hora quieta, de la M. Dolors Farrés, i no l'he ni obert. Ella ha tingut temps de presentar-la al Sant Jordi, reescriure-la, escurçar-la, quedar finalista, publicar-la i presentar-la amb un títol imposat pel màrqueting. Ara no sé si comprar-la o obrir un pdf. Però és un dels que m'agradaria llegir. Perquè la M. Dolors Farrés va ser la meva primera jefa quan jo vaig començar de periodista com a corresponsal de l'Ausona. M'agafava les cròniques per telèfon.

En un dia com el de Sant Jordi et vénen sovint imatges d'aquestes. I ganes de fer un llibre. El que passa és que si hi poso el mateix interès que a llegir els dels altres, no tinc res a fer.

De moment, que tinguis una bona diada!

P.D. Per cert, avui l'escola de Sant Pere obre les portes a tothom, a la tarda, per poder sentir poesia i cançons, veure la mostra de poesia visual i participar en un mercat solidari de llibres de segona mà. S'hi podrà entrar a partir de 2/4 de 4 de la tarda.