16.1.09

De l'e-book a l'e-ncert

No fa pas encara gaires anys, quan el ministre d'Economia d'un país portava els pressupostos al Parlament per començar-ne a parlar els descarregava en furgoneta, i tu podies mesurar la importància d'un país en funció del nombre de furgonetes que portava o de l'estona que s'estava a descarregar-les. D'un temps cap aquí, els ministres ja van als parlaments amb llapis de memòria, que és així de petit. La importància del país, doncs, es mesura ara en els GB que caben al llapis.

Fins ara, quan un intel·lectual il·lustre fa donació de la seva ingent biblioteca personal surt una foto d'un despatx molt gran ple de prestatgeries i de llibres, vells i nous, però molts llibres. D'aquí a un temps, quan un il·lustre faci lliurament del seu fons personal a l'Arxiu Nacional de Catalunya també ho farà en un llapis, perquè els investigadors de l'arxiu també se'l podran rellegir de dalt a baix en un e-book.

Fa uns quants anys, quan era corrresponsal d'un diari de Barcelona, em van dir els del diari en qüestió que ja tenien estudiat, i a punt, un sistema per deixar de fer el diari en paper. Tu et compraries una mena de carpeta convencional, d'aquelles que hi guardes els DIN4 de col·legi, i quan l'obriries et sortiria una pantalla de LCD per llegir-hi el diari per internet. I te'l passarien cada dia i te'l podries llegir a la mateixa carpeta. I fins i tot ja n'hi havia un model més sofisticat que el podies enrotllar i tot, com també ja passa amb teclats d'ordinador o pianos electrònics.

Vés a saber on ens portarà l'evolució tecnològica. Però l'altre dia també llegia que la BBC, en una decisió sense precedents a la història, ha deixat de desenvolupar l'extensió del seu portal web a l'àmbit regional per no amenaçar la supervivència de la premsa local de tota la vida, que prou malament que ho passa. Competir contra la potència de la BBC i els seus recursos hauria estat impossible. El que no sé és què passarà amb el futur de la premsa de paper de tota la vida. Diria que si algun dia ha de morir serà més pels costos que representarà davant de les noves tecnologies més que no pas perquè les noves tecnologies canviïn abans els hàbits de la gent.

De moment, l'e-book no m'acaba d'atraure, com no m'atrau gaire la tecnologia que t'acaba fent portar a sobre més de 500 euros que pots perdre en qualsevol moment, o per qualsevol descuit. Al metro prefereixo llegir-hi el diari, sobretot si te'l regalen. I a casa, la relació física amb un llibre continua essent, malgrat tot, més romàntica.

Potser d'aquí 30 anys aquest post el llegiran a algun col·legi o en un e-nstitut, en forma d'e-mail o d'e-book, per arribar a la conclusió que jo era molt e-diota. Però a m'e em serà molt e-gual.

1 comentari:

  1. Hola Xevi,
    aquest tema és molt interessant de seguir. Jo si hagués de fer un pronostic apostaria a que els formats actuals de premsa desapareixeran aviat. Però que els que trobin noves formules i/o nous continguts sobreviuran. El mateix penso del llibre.
    Faig la meva aposta basant-me en el fet de que és més agradable el suport en paper, però que se'm fa difícil pagar per un diari on hi ha la mateixa (o en alguna ocasió pitjor) informació que he llegit gratuïtament el dia anterior en un bloc.

    A reveure,

    ResponElimina

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat