Déu n'hi do

Foto: El Periódico

Parteixo de la base que algú que pretén convèncer de la inexistència de Déu s'equivoca tant com el que pretén convèncer de la seva existència. Per alguna cosa en Déu s'hi creu, o no, i punt. I això és una cosa que tothom viu, o no, com més li plau. Per això, un dels millors comentaris que he sentit de la campanya dels ateus als busos de Barcelona és el de Josep Maria Ureta, que ha comentat -no sé si amb sorna o amb coneixement de causa- que quan la campanya es va iniciar a Londres, al lema escollit van haver-hi d'afegir el "probablement" a davant perquè no se'ls pogués denunciar per publicitat enganyosa. Demostrar que Déu no existeix no es pot fer. Amb la qual cosa, el missatge dels busos passa a ser més proper als agnòstics que als ateus.

L'única vegada que m'he plantejat acostar-me racionalment a la idea de si Déu existeix o no, em va sortir una conclusió gairebé còmica, però terriblement pragmàtica. Si et passes la vida defensant que Déu existeix i al final no te'l trobes, perquè més enllà de la vida no hi ha res, tampoc vindrà d'aquí perquè no tindràs a qui queixar-te i tu tampoc seràs res que pugui queixar-se, perquè hauràs deixat d'existir i no hi haurà ni Déu que t'escolti. Suposo que m'explico. En canvi, si et passes la vida negant l'existència de Déu i al final te'l trobes, trobo que ha de ser bastant fotut. A veure què li dius, després.

A mi, francament, el concepte de Déu no em molesta. I la filosofia més rebuscada -i creient- diu que des del moment que algú té la necessitat de negar-lo vol dir que l'assumeix com a idea, i que això sol ja fa que existeixi. Perquè fins i tot els ateus tenen una idea de Déu.

Jo no aspiro a filosofar tant. Però sóc dels convençuts que siguis creient, agnòstic o ateu pots gaudir exactament igual de la vida i que d'amargats n'hi ha de creients, però també d'agnòstics i d'ateus. I que sigui per molts anys.

P.D. Per cert, que per un moment he pensat que els busos d'en Sagalés ja es passejaven per Vic amb la rèplica d'E-cristians i una foto de Déu estampada sobre el maleter. Però llavors, vist de prop, m'he adonat que era simplement en Pau Gasol anunciant un cotxe de la SsangYong. Que una mica Déu ja ho és, aquest, també.