Potser és el medicament, i el fet que a falta de res per desinflamar ja m'està començant a desinflar el cervell, però em sembla que vaig de mal en pitjor. Ahir al vespre vaig entrar en una botiga de la rambla Tarradellas de Vic per recollir capsuletes del cafè que ara es porta -i que és una ruïna ambiental, com ens va dir un dia en Francesc Mauri de TV3-, i un cop a dins un senyor em va dir "hola!". Jo vaig contestar instintivament dient el mateix, tot i que a la botiga no hi havia absolutament ningú. I això que m'havien saludat ben clarament, i de ben a prop. I amb la mateixa cortesia jo havia contestat, però ara no sabia a qui.
Total, que pocs segons després vaig descobrir que en realitat acabava de parlar amb un lloro. El tenen amb la gàbia, al mig de la botiga, i de tant en tant saluda els clients.
Si no us ho creieu entreu a Catim, allà al Remei. Sobretot toquen el tema tóners, tintes i material d'oficina. Us estaran agraïts, perquè amb les obres de la rambla no hi poden passar cotxes, als clients els costa arribar-hi, i els que podien fer de nous ni tan sols hi troben. Excepte si encarregues cafès en càpsula.
I el senyor de veritat també és molt trempat, que consti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada