Ja és ben trist constatar, una vegada més, que aquest nostre país encara no té límits a l'hora de superar el seu propi nivell de ridiculesa davant de determinades coses que el fan encara més provincià que en el llistó anterior. I no és només per l'enèsima picabaralla partidista pel tema del finançament, que ja és greu, sinó per la cursa d'uns i altres, fins i tot dins del propi Govern, per veure qui és més fariseu a l'hora de prendre partit en la tragèdia de Gaza, que això és gravíssim.
Els debats maniqueistes són, per simples, inconsistents. I més en aquest conflicte, en què s'enfronten un terrorisme d'Estat contra un estat de terror que també és responsable de moltes coses dins mateix del món àrab i que ara no queda bé qüestionar. Si ha de ser per mi, amb la mateixa contundència que des de l'Entesa hem condemnat sense matisos l'agressió d'Israel contra els palestins de Gaza, que és inacceptable, també s'ha de condemnar que dins de Gaza hi hagi una organització terrorista que tingui en el centre del seu ideari la destrucció de l'Estat d'Israel i que darrere d'això hagi d'hipotecar la vida de la seva pròpia gent, ja sigui com a víctimes de la represàlia exterior o com a actors directes d'una croada macabre que també mata nens innocents en cafeteries.
I també valoro, per tant, que navegant contracorrent dins del que ara és políticament correcte algú qüestioni tot això i es pregunti perquè les manifestacions contra Israel, amb l'horror que ha arribat a escampar aquests dies, han tret malgrat tot més gent al carrer a les ciutats d'Europa que el bell mig del Pròxim Orient.
La repulsa ha de ser per tota la violència. Però el més trist de tot, i el que veritablement ens hauria de fer reflexionar, és la incapacitat de tota la comunitat internacional per no poder aturar un conflicte crònic, on en realitat s'hi acaba condensant l'essència d'un conflicte global, i que un Estat que es diu democràtic menyspreï sistemàticament l'autoritat i les resolucions d'una organització, les Nacions Unides, de la que és part. El dia que ho fes recuperaria, almenys, la legitimitat per denunciar que una organització terrorista no deixi viure en pau la gent dins del seu propi país. Potser llavors Europa es manifestaria en suport a Israel.
D'acord amb el que dius... i afegir, a més, que l'odi sembrat continuarà donant fruit a totes dues bandes. I no es veu el final de la violència, tot i que aparentment la situació de conflicte s'aturi perque s'arribin a uns acords determinats, en un moment determinat.
ResponEliminaTota la massacre que veiem amb impotència, ràbia i tristesa per les morts innocents de tots els bàndols no pot passar d'aquí a poc temps a la llista de conflictes "oblidats" que tenim al planeta. Vull fer confiança i agrair a tothom que d'una manera o altre contribueix a donar a conéixer situacions com les que s'estan vivint. Es pot denunciar l'estat d'horror des del periodisme, des de la literatura, des del personal sanitari, des del món de l'ensenyament... des del punt de vista de l'educació que donem als nostres fills. No sé. Jo davant la impotència reivindico la raó, el diàleg i que cadascú faci el que pugui.