No feia ni una setmana que m'havien advertit que, en una recent trobada amb Antics Escolans de generacions més grans, els havia anunciat lúcidament que seria, segurament, l'última vegada que es veurien. Aquesta matinada ha mort el pare abat de Montserrat Cassià M. Just, a qui he tingut la grandíssima sort de conèixer essent escolà i, aquests últims anys, des de les reunions que periòdicament fem amb l'associació d'Antics Escolans i de les quals ells formava part com a antic escolà i com a representant del Monestir.
El pare Cassià ha estat un exemple d'afecte, de bondat i d'humilitat personal contraposada a un compromís incontestable pel país i per una església propera i nacional, en el sentit més clar i català del terme. Ho va ser en els seus més de 20 anys d'abat i, després, des d'un segon terme en què la seva pròpia trajectòria mai no el va fer passar desapercebut i va continuar essent, per a tothom, una referència. És per això que li dec l'homenatge per tot allò que, fins a l'últim moment, ens ha pogut ensenyar en el tracte més proper, i que ens ha deixat a tots una empremta inesborrable.
Reposi en pau el pare abat Cassià. Monjo, amic i gran patriota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada