Entre els diversos col·lectius que han criticat la mesura de Medi Ambient de restringir la velocitat d'entrada a Barcelona a 80 km/h, pel que acabo de sentir per ràdio aquest matí s'hi acaben d'afegir els gruistes. L'argument és fulminant: des que hi ha en marxa les restriccions de velocitat -i les clatellades de radar que se'n deriven-, hi ha menys accidents a les entrades a Barcelona, se'ls necessita menys i el volum de negoci se'ls ha reduït entre un 10 i un 20%.
Si a això s'hi suma l'increment del preu del carburant -que deu ser igual per a tothom- i que les asseguradores no han actualitzat preus pels serveis que els presten els gruistes, el sector veu a venir que molts acabaran per desaparèixer.
Entenc molt més els dos últims arguments que no pas el primer. Però també és veritat que si qualsevol professió ens la prenem com una concessió administrativa en què sempre s'ha de tenir dret que surtin els números -i si no, que pagui l'administració-, el que desapareixerà serà el sistema en general. Altra gent d'altres sectors ha passat altres vegades per aquesta regularització, i els greuges comparatius sempre són odiosos.
L'altre dia en parlàvem en una calçotada. Ni els forns de pa, que semblaven tan indispensables -i segurs com a negoci- tenen garantida la supervivència pels segles dels segles. I a l'hora de parlar de les úniques professions amb futur, un colega es quedava només amb dues: la prostitució i els enterramorts. I aquesta última, amb compte, perquè un alcalde italià fins i tot ha prohibit morir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada