Les meves eleccions

Les eleccions d'ahir les ha guanyat Espanya. Només cal fer un tomb pels mitjans espanyols per veure com posen de relleu el descens nacionalista i que la gran aliança PSOE-PP abraçaria 322 dels 350 diputats del Congrés. No per ser una cosa previsible, sap greu constatar de quina manera allò que s'intuïa en campanya s'ha confirmat radicalment en uns resultats que deixen particularment malament ERC. En part em sap greu, però en part també em sembla que comença a ser hora que ERC decideixi d'una vegada a què juga i que els aires de messianisme que ha gastat últimament com a garant de l'essència identitària tant a la Generalitat com a Madrid comencen a quedar en no-res. Veient-s'ho a venir, ERC ha tingut molt temps per fer autocrítica a temps i a canviar estratègia. Anunciar l'autocrítica tot just a partir d'ahir no té gaire mèrit i no fa més que demostrar fins a quin punt no es volia ser conscient de la realitat que l'envoltava dins del seu mateix entorn.

També em sap greu el mal resultat d'ICV, més que res perquè no hi atribueixo cap responsabilitat directa ni al seu candidat -un dels perfils més honestos, sensats i lògics que conec- ni al projecte que representava en aquestes eleccions. Li ha faltat, segurament, que ICV sempre és l'accent d'alguna cosa sense acabar de ser la cosa, i que en aquestes eleccions, vist en clau catalana, el PSC ha representat, més que mai, la cosa i l'accent en un mateix lloc. Tot el que té segurament d'excessiu el resultat del PSC el té d'injust, almenys en part, el resultat d'ICV.

I pel que fa a CiU, me n'alegro pels que se n'alegren, en la mesura que hi tinc família implicada i que ahir va ser al Majestic a celebrar-ho. Serenament, això sí, perquè ni CiU té perquè ser decisiu ni el moment que viu el nacionalisme català, de dreta i d'esquerra, és el millor. I estic convençut, a més, que en aquest escenari CiU hauria pogut tenir fins i tot millor resultat si no fos perquè molta gent que l'hauria votat -com per exemple votants d'ERC que ahir ho van fer al PSC- encara no es fia que, arribat el cas i si les circumstàncies hi convidessin, tornaria a ser un alitat del PP a Madrid.