Crítica a mi mateix

Foto: www.stpere.net

Aquest ciclista de la foto va acabar 63è a la PowerBar Marathon BTT que es va córrer aquest diumenge des de Sant Pere. No dic "a" Sant Pere, perquè també va passar per Sant Vicenç, Torelló i va anar a girar a Cabrera. Més de 60 quilòmetres de recorregut amb pendents de tota mena, rierols plens d'aigua fins al genoll o trams de fang que castigaven a parts iguals les cames i les mecàniques de les bicicletes.

Per davant del ciclista de la foto, doncs, van quedar 62 corredors, començant pel primer. Però com que aquest diumenge aquest bloc va jugar a fer de diari de veritat, el protagonista era Roberto Heras, que va guanyar tres cops la Vuelta a España (2000, 2003 i 2004) i que acabava de guanyar la Titan Dessert 2008.

Però a Sant Pere, Roberto Heras, el que va quedar 63, hi va passar amb més pena que glòria. Va arribar força emprenyat, traient-se el fang incrustat de la cara, i renegant no sé si contra ell, contra l'organització -em sembla que no- o contra el món en general, i dient que havia fet tard perquè s'havia perdut.

El primer i el segon classificats, com després la primera dona, van arribar a la plaça i només baixar de la bici ja contestaven preguntes, com feia Roberto Heras quan guanyava etapes de la Vuelta. Com a molt, demanaven just el temps de prendre's un glop d'alguna cosa. Heras, gairebé molest, va dir que un moment. Se'n va anar a beure, a menjar, va comentar alguna cosa amb la gent amb qui compartia barra i, passant de tot, va agafar la bici i va esfumar-se fins i tot per aquells que l'haurien esperat per demanar-li, almenys, un autògraf per recordar-lo com a mínim per allò que havia sigut.

Devia estar enfadat. I davant d'això encara he de donar més mèrit a aquesta colla de 62 animals que van quedar per davant seu, bojos tots ells de la BTT, d'un nivell i d'una fortalesa física que maregen i que semblen directament inhumanes, i que l'únic premi a què aspiraven era una baldufa i una barretina per acreditar-se com a Campió de Catalunya.

Aquest diumenge, a la plaça Monmany de Sant Pere, diria que hi havia la concentració més gran d'esport i d'esforç que he vist en molts mesos en molts llocs. O sigui que, en reconeixement a tot això, demà dedicaré un pòster al guanyador, com feia l'Sport amb el Barça quan s'ho mereixia. A tot color i de regal, evidentment.