Tele 5 acaba de denunciar Youtube per penjar-hi vídeos de la cadena sense el seu permís. Suposo que té el dret legal de fer-ho, però no és menys veritat que a través de Youtube molta gent de tot el món deu saber que a Tele 5 hi fan Aída. I que si Tele 5 treu una primícia informativa tot el món sabrà, a través de Youtube, que la primícia és de Tele 5.
De tota manera, aquest conflicte a mi em permet portar el tema una mica més enllà i arribar a la reflexió de quin paper comença a tenir l'SGAE i la protecció dels drets d'autor el mateix dia que, tinc entès, els cedés verges ja incorporen un petit cànon -que en recaptació total deu ser bestial- en concepte precisament d'això, i quan absolutament tothom, des d'Internet, pot descarregar-se vídeos, notícies, clips, discos i pel·lícules senceres. La massa crítica que això representa deu ser aproximadament d'uns quants centenars de milions de persones. I mentrestant, si un ajuntament, o una entitat, es proposa passar un dia un DVD en una sala amb 50 persones i amb entrada lliure -només faltaria!- comença a patir 15 dies abans per si se li presenta el delegat de torn de l'SGAE a demanar-li explicacions. I qui diu això diu el ball de jubilats o les sardanes de festa major.
Ens hem passat anys gairebé criminalitzant aquesta mena d'actituds, i resulta que quan s'han multiplicat exponencialment a través del fenomen d'Internet han crescut en la mateixa proporció el nivell de contradicció que tot això genera. Si el mercat discogràfic espanyol ha caigut un 60% de vendes els últims anys, no crec que sigui per culpa de la gent que ha passat pels concerts que hi ha hagut a Sant Pere.
Penso que és demanec que s'ha de resoldre, vetllant pels drets dels autors, però també pel sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada