Bombes

Londres després d'un bombardeig a la Segona Guerra Mundial

És una idea recorrent que em ve de tant en tant i que, cada vegada que em ve, hi penso una estona i la trobo tan ridícula que deixo de pensar-hi perquè em bloqueja. L'altre dia, en poques pàgines de diferència, en un diari llegia que Al-Qaida ha amenaçat de fer ús d'armes prohibides per continuar amb els seus atacs terroristes. I una mica més enllà, el compromís adoptat per 109 països reunits en conferència a Dublín per subscriure, al desembre a Oslo, l'acord de prohibir les bombes de fragmentació. No fos cas que poguessin fer mal a algú.

No és que cregui que Al-Qaida acabi sumant-se als acords de Dublín. Tampoc ho han fet els Estats Units, la Xina, Rússia, Índia, Pakistan i Israel. El que mai he arribat a interioritzar és el concepte "d'arma prohibida", que és tan com dir que les altres es poden fer servir. Dit d'una altra manera: si els estats es veuen capaços de prohibir determinades armes, no es podrien plantejar alguin dia prohibir directament la guerra? D'altra manera, posar normes a la guerra no deixa de ser una manera de legitimar-la com a solució, per molt que l'ONU faci veure que les seves resolucions (?!) demostren que no, o en tot cas, que no sempre (?!).

Segons com, això és com dir mateu-vos, bombardegeu-vos, aniquileu-vos, degolleu-vos, violeu tanta gent com vulgueu, cremeu-vos vius, destruïu-ho tot i odieu-vos a matar. Però no ho feu amb les bombes HT4-DOV3/006. Amb aquestes no s'hi val, perquè és fer trampa i podrien fer mal a algú.

Ho sento. He tornat a quedar bloquejat.