Hem fet enfadar el president

Transcric a continuació la intervenció que hem fet al final del ple ordinari d'avui i, al final, intento recollir-hi periodísticament el debat que hi ha hagut. Tot plegat ha tornat a fer enfadar el president Arisa. (Aquest post és la continuació -i final- del tema introduït en l'anterior).

Fem ús del torn de precs i preguntes per fer un prec que és també una pregunta i que, de fet, ens donarà peu a esbossar de manera resumida un primer balanç del que ha estat aquest primer any del Consell Comarcal.

El mes de setembre de 2007, en el primer ple diguem-ne operatiu que va convocar aquest Consell, vam fer una proposta que enteníem senzilla però interessant respecte a la creació d’un observatori del reciclatge a la comarca d’Osona, perquè tots els ajuntaments poguessin saber quin és el nivell d’eficiència del seu sistema de recollida selectiva de residus. I més en un cas com el nostre, en què coexisteixen la recollida porta a porta i la convencional, per contenidor. Les dades no són bones i la tendència és que siguin cada cop més dolentes. I tenim al davant, a més, temes tan importants com què passa quan l’abocador d’Orís, on cada vegada hi aboquem més, acabi la seva vida útil. No hauria costat res tirar endavant aquesta proposta. El propi conseller responsable ho va veure com una bona idea i va contestar que ho intentarien aplicar. Avui fa nou mesos, d’això. I no se’ns n’ha dit ni s’ha fet absoutament res.

Entre els mesos de novembre i desembre es van convocar reunions amb els municipis per posar en marxa, a partir d’una diagnosi prèvia sobre polítiques culturals, un treball conjunt per coordinar esforços, compartir informació, compatibilitzar programacions i incentivar la creació artística i la divulgació dels grups amateurs de la comarca a partir d’un directori que els aglutinés. Es parlava, fins i tot, de la creació d’un intranet que poguessin compartir els tècnics culturals dels ajuntaments. Ja en el ple de pressupostos, aquell mateix desembre, vam advertir que res del que es pretenia amb aquell projecte hi quedava reflectit i que intuïem el que, finalment, ha acabat passant almenys fins ara: no s’ha fet absolutament res.

El mes de novembre, a la comissió permanent del ple, demanàvem quina era la posició de l’equip de govern respecte a la posada en marxa de la TDT i del canal públic que hauria de tenir la nostra comarca. La resposta era que des d’un punt de vista jurídic érem una de les demarcacions més avançades, amb el consorci ja desplegat. Avui, l’únic que sabem de la TDT pública és que els ajuntaments ja disposen d’un interlocutor privat que s’ofereix a assumir aquest rol -res a dir, d’altra banda- davant la inacció del Consell i del mateix consorci, ni tan sols davant la possibilitat de poder treballar il·lusionadament en la creació d’un canal de serveis, que és el que ara comença a defensar la Generalitat i que el nostre grup ha defensat des del primer dia, també davant d’aquest ple. Haurem passat dos pressupostos, haurem reservat milers d’euros a no fer res i en tot allò que el Consell hauria pogut impulsar per generar una mica de marca, una mica de política comarcal i valor afegit no s’haurà fet absolutament res.

A l’abril de 2008, en una altra de les reunions de la permanent, vam demanar el conseller responsable de l’àrea de Medi Ambient com estava la renovació de l’etiquetat dels contenidors de recollida selectiva. Se’ns va dir que s’estava fent l’inventari de camions i que en pocs dies se’ns diria quan començava la nova campanya. Han passat tres mesos i no se’n ha dit absolutament res.

El prec i la pregunta sobre tot això seria per què.

Per al nostre grup, aquest primer any de Consell Comarcal i per la novetat que per a nostraltres dos ha representat conèixer-lo, com a consellers debutants, aquest Consell i aquest govern no ha fet res més que allò que s’hauria fet exactament igual que si no hi hagués govern, ni tan sols un ple com aquest, sinó tan sols una oficina: administrar recursos aliens, finalistes i sense la més mínima capacitat, traduïda en ben poc interès, pert tant, de dirigir cap mena de política concreta en cap àmbit ni proposar res de nou dins dels marges que, malgrat tot, el propi Consell ofereix per fer alguna cosa.

Se’ns dirà, potser, l’oficina de l’habitatge i la creació de la fundació privada d’habitatge i serveis. S’han fet convenis per construir més de 200 habitatges en una dotzena de municipis, s’ha col·locat a dit un gerent per una fundació, acabem el curs i ens agradaria saber què hi ha sobre els 200 habitatges i sobre les residències d’avis d’Osona sud i de Torelló. Hi ha exemples de municipis que dins d’aquest mateix període s’han proposat promocions d’habitatge públic i ja estan començant obres.

Potser la pregunta que ens hem de fer és si val la pena, en el context actual, la promoció de nous habitatges. Potser, des de l’oficina que l’habitatge, seria molt més interessant conèixer a fons quin és el parc d’habitatge buit que hi ha a la comarca i estudiar quina part d’aquest es podria derivar al mercat d’habitatge protegit, d’acord amb promotors i Generalitat. No seríem pas els primers a fer-ho. Dades d’avui a TV3: la compra-venda d’habitatge a Catalunya ha caigut un 67% en 4 mesos. És una dada per reflexionar.

Sí que hem descobert, en canvi, unes maneres ben poc elegants de fer les coses en aquest govern comarcal: en va ser un exemple ja comentat en aquest ple l’oficina de l’habitatge i el personal que s’hi ha vinculat des del principi; acabem de parlar del tema de l'aeroport; ha estat lamentable, fregant la vergonya aliena, la manera com s’ha fulminat el Centre de Mediació del servei que prestava i que dóna peu a alimentar si més no algunes suspicàcies sobre com es treballa en aquesta casa portes endins. I és curiós que això hagi passat al mateix moment que el Parlament de Catalunya aprovava la llei de Mediació Familiar i Comunitària, que si alguna cosa fa és reforçar aquesta figura com ja estan fent a diverses ciutats i comarques del país. A Osona no, i a sobre es passa a coordinar des de l’Àrea d’Acollida i Integració, abocant tota una càrrega d'estigma totalment fals sobre el sentit de la mediació. I la manera com ha acabat tot això no ha fet més que demostrar que el Consell d’Osona necessita un mediador.

I, si toquem més la política, ha estat molt lleig el silenci que hi hagut per part dels dos partits que governen aquest Consell davant la manifesta falta d’ètica d’un alcalde que ha expulsat tres regidors d’un equip de govern per retreure-li, precisament, no haver plegat per una qüestió d’ètica que ningú amb una mica d’ètica no hauria ni de discutir. Ens diran que això aquí no toca, però ja que és un dels pocs llocs on podem dir-ho ho diem. Que toqui o no toqui dir-ho a segons quins fòrums, com és ara un ple del Consell Comarcal, no pot ser mai l’excusa per amagar temes que no es poden deixar passar. I aquest n’és un, i de claríssim.

De tot això el nostre grup i la coalició que representem en farem una valoració més exhaustiva i detallada. Mentrestant, l’únic que els podem demanar com a prec de cara al curs que ve és que ho facin, tot plegat, una mica millor, perquè de marge per fer-ho en tenen moltíssim. Gràcies.

Miquel Arisa: M'ha retret que qüestioni la política d'habitatge quan Carme Trilla, que és d'ICV (jo no, però ni m'importa i m'és exactament igual) ha aplaudit el Consell Comarcal per fer-ho. Jo també. Nosaltres hi hem votat a favor. El que demanava és què ha fet, en un curs sencer, l'equip polític que es va contractar per fer aquesta feina. A principis de curs es va presentar un primer conveni per fer habitatge i s'acaba el curs havent rebut, tot just ara, els primers acords d'ajuntaments per cedir terreny per fer-los, quan el més normal hauria estat presentar aquests convenis a partir de la cessió que ja es té concretada per donar-hi cos. O no? D'això em queixo, no de cap altra cosa. I pretendre buscar-hi derives partidistes em sembla patètic.

Carles Banús: M'ha dit que, en contra del que afirmàvem, sí que s'està treballant en la TDT i que l'opció d'un canal de serveis s'està valorant des del consorci, però que el marc legal actual no permet desplegar-lo al marge d'un canal convencional. Em crec les explicacions d'en Carles Banús, però no percebo -ni he percebut mai- cap mena d'entusiasme per part del president comarcal. És el que volia dir.

Rosa Vestit: Ha reconegut la feina que es va fer en l'àmbit cultural i el retard en poder treballar-hi. S'està pendent de subvencions de Diputació i, de moment, ja s'ha posposat el procés fins al setembre. Res a dir, però podem estar d'acord tots dos que és una mica desencoratjador. És el que volíem dir.

Milagros Martínez: S'ha escudat en els canvis legals que ha de fer la Generalitat per poder donar explicacions dels serveis que coordina la seva àrea, on també ha anat a espategar la mediació. Estarem pendents, doncs, de notícies. El propi Miquel Arisa ha proposat que els responsables de cada àrea expliquin a l'oposició la tasca que estan fent. Al final, m'ha fet ell la proposta que jo tenia a punt per tancar la intervenció.

Josep Colomer: Tot i que anaven dirigides a ell dues de les preguntes més concretes, que eren sobre l'àrea de Medi Ambient, no ha contestat res.

De tota manera, s'ha de dir que ha estat, de moment, el ple més plural -en quant a intervencions- dels que hem viscut en l'actual mandat. Ni que sigui només per això, i perquè les interlocucions siguin molts més directes, i fluïdes, és una bona notícia.