Un santperenc il·lustre

Ricard Torrents (jurat) i Josep Soler

És il·lustre, entre moltes altres raons, perquè no hi va mai, d'il·lustre. Però m'ha agradat molt que en Josep Soler i Carbonell, santperenc, hagi aconseguit la primera beca Segimon Serrallonga d'ampliació d'estudis a l'estranger -15.000 euros-, concedida per l'Ajuntament de Torelló, per un treball d'ecolingüística sobre Catalunya i Estònia, amb el pretext de la dicotomia llengua global / llengua local, que vol dir espanyol-català i rus-estonià, respectivament. Ja fa temps que en Soler va marxar a Estònia com a lector de català a la Universitat de Talín. Als estius el veiem per aquí, però també l'hem vist en documentals del 33 fent de guia pel seu país d'adopció. (Del qual, però, m'han dit fonts ben informades que acabarà tornant).

Ell és el millor exemple d'allò que estudia, l'ecolingüística, és a dir l'ecologia de la llengua, és a dir la consideració de la llengua no com a objecte sinó com a organisme dins d'un entorn mutant i dins del qual ha de viure i, a vegades, directament sobreviure. Ell ja se n'ha impregnat, de tot això. Més enllà de la dimensió metafòrica del terme, que ha glossat magníficament el filòleg Llorenç Comajoan en la ponència prèvia a l'entrega de la beca, la interacció de la llengua amb el seu entorn, els seus parlants i el context de poder que l'envolta (o no) és una de les claus d'aquesta nova disciplina en què el treball de Josep Soler pot ser pioner al nostre país. Tots tenim al cap, com a més coneguts, els exemples del Quebec o de Bèlgica i les seves controvèrsies lingüístiques internes, però nacions com Catalunya i Estònia són també exponents ben concrets d'aquesta realitat.

M'ha agradat molt, també, la xerrada d'en Llorenç Comajoan, que en certa manera va tenir un camí semblant al d'en Josep Soler, en el seu cas per marxar als Estats Units amb una beca i tornar dels Estats Units per una altra beca. I m'ha agradat descobrir, a partir de la cita d'un altre autor, el concepte de 'glocalització' a l'hora d'explicar de quina manera la globalització que tenim entesa com a realitat genèrica afecta, distorsiona i arriba a pervertir la realitat local.

Va fer fortuna al seu dia aquella màxima de "pensar globalment, actuar localment". Ara potser ens toca entrar en la fase de començar a pensar localment, també. Perquè la manera com nosaltres interactuem amb el nostre entorn més immediat determinarà el futur. També el de la nostra llengua, evidentment. La salut del català és la nostra pròpia salut, i no la d'un pacient a qui passem consulta. No està de més recordar-ho.