Avui a la tarda passava per General Mitre de Barcelona enmig d'un embús de por. Anava tard, eren quarts de set i sentia per ràdio que, a sobre, un accident a la C-17, a Tagamanent, havia deixat inhabilitat un carril sentit Vic i hi havia retencions d'un quilòmetre. He agafat Via Augusta cap als túnels de Vallvidrera perquè sortir per les rondes era una altra temeritat: la cua col·lapsava fins i tot els accessos. M'han tocat els tres quarts per ràdio i he tornat a sentir els problemes de trànsit i els de la C-17.
He agafat l'autopista i he canviat d'emissora, fet que m'ha permès descobrir que en Barragán dels acudits porcs de la tele es diu en realitat Josep M. Rubio, té una petita agència de publicitat i va començar les col·laboracions per ràdio des del seu despatx, sense que ningú no ho sabés, i que les seves filles han lluitat fins fa poc per tenir la patent d'aquests macarrons que hi ha a les piscines pels que aprenen a nedar.
Al cap d'una estona he tornat a sentir notícies i han tornat a dir l'estat del trànsit i els problemes de la C-17, que tenia un carril tallat per culpa d'un accident. Jo era a Tona. No em sonava haver vist ni cap embús, ni cap accident, ni cap carril tallat. O potser estava tan abstret amb l'entrevista que he estat parat mitja hora al mig de la carretera, fins i tot potser he insultat algú i ni tan sols me n'he adonat. Que ja seria greu, també.
Acabo d'arribar a casa. Repasso els correus de l'ordinador, engego la ràdio i continuen dient que a la C-17 hi ha un carril tallat a Tagament, sentit Vic, a causa d'un accident. Per si de cas, vés altanto. És perfectament possible que demà al matí et continuïn parlant de retencions sense que n'hi hagi, o que et trobis un accident que et foti enlaire tot el dia i no serà mai notícia, perquè qui havia d'avisar acaba de patir el principi de Peter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada