Estic content

He començat el dia sense tenir ni la més remota idea que avui era un dia molt important per Girona i pel Girona. Però resulta que, per un tema que ara explico, he comprat el Diari de Girona i m'he trobat amb un especial de 24 pàgines a tot color -verd, bàsicament- per presentar la gesta que el Girona tenia al davant aquesta tarda: l'opció de tornar a ser equip de 2a A després de 52 anys, i 16 anys després d'haver-ho pogut fer per última vegada, llavors davant del Villarreal que l'any que ve jugarà la Lliga de Campions i que ja és més bo que el Barça, per entendre'ns. A les pàgines centrals hi havia només una immensa taca vermella que és la que aquesta tarda, em sembla, han tenyit per tot el camp els més de 8.000 aficionats que han presenciat l'1 a 0 contra el Ceuta. Durant la temporada, tot i anar primers gairebé des de la primera jornada, no n'hi anaven ni mil. L'any que ve jugaran contra la Reial Societat, el Celta, el Saragossa, el Múrcia, el Llevant, ... Estan contents.

Girona és, en certa manera, una mena de microcosmos, una mena de món per si sol, com també a nivell mediàtic. El director del diari que he comprat hi comentava avui, en el seu article, que l'últim informatiu de la setmana a TV3 no havia ni fet esment la gran cita del Girona per aquest diumenge i que, només del Barça, n'havia tret tres notícies, entre elles la creació d'una penya de jubilats. Hi ha gent que per veure que el món és immens i que Europa no és res ha d'anar a descobrir-ho al sud-est asiàtic. Anant a Girona i entrant una mica en el seu microcosmos t'adones que també hi ha vida intel·ligent i fins i tot autònoma fora de l'àmbit metropolità. I potser precisament per això hi ha més vida i més intel·ligent.

O sigui que estic molt content pel Girona i pel seu president, a qui no conec de res però que avui he sabut que presideix el club des del 75è aniversari (del club). Una data memorable, entre altres coses perquè en aquell moment feia just un mes que acabava de baixar a Tercera. I en les dues últimes temporades ha aconseguit dos ascensos: de Tercera a Segona B, i de Segona B a Segona A.

Eh que m'ho sé? M'he empaltat del Girona empassant-me 24 pàgines de suplement, tot i que en realitat havia comprat el diari per un altre motiu: per conèixer el nou disseny que estrenen dimecres vinent. Com que és una mica el meu tema, m'ha agradat veure de què va. I he arribat a la conclusió que cada vegada que un diari anuncia un canvi de disseny anuncia un diari més dinàmic, més modern i més visual. I al capdavall, el que acaben fent és assemblar-se tots cada vegada més. A veure si ho encerto, però diria que tira molt al disseny de l'Avui.

Com que aviat estaré de vacances per allà, me'l compraré i posaré a prova el meu pronòstic.