Irlanda

Em sembla que és dijous de la setmana que ve que el Congrés de Madrid ratificarà el Tractat de Lisboa, que per fer-ho fàcil ve a ser un maquillatge de la fracassada Constitució Europea de 2005 i que Irlanda, l'únic de l'Europa dels 27 que s'ha atrevit a fer un referèndum sobre el tema, va tombar la setmana passada. Si aquí es fes el mateix, la majoria de gent -comptant-m'hi a mi- ens demanaríem prèviament què és, el Tractat de Lisboa. Perquè ni ens interessa ni en tenim tots plegats ni la més remota idea.

S'ha criticat als irlandesos -als poc més de 800.000 que han aconseguit fer-se sentir per dir "no" al Tractat- que són uns desagraïts perquè Irlanda ha estat, fins ara, el país de la Unió que més ajudes i més importants ha rebut per posar-se una mica a to. I que els motius de fons que han portat a aquesta negativa són de clau interna i han estat precisament que ja no hi haurà més ajudes i que, en l'àmbit de política internacional, adscriure's a la Unió Europea és perdre la neutralitat que fins ara l'ha caracteritzat com a país no alineat i per tant, fora de l'òrbita de l'OTAN.

El cas és que la Unió Europea diu que no és així, ni és això. En qualsevol cas, el que això ve a demostrar és que la idea que Europa continua oferint d'ella mateixa només és atractiva mentre hi veiem un pou de diners, però poca cosa més. Ni unió política, ni solidaritat interterritorial, ni res. I a sobre a Catalunya encara ens persegueixen una web impecable que, a falta d'existir oficialment, no feia altra cosa que acostar-nos Europa en català. Segur que, sense tenir-hi res a veure, només per això molta gent votaria en contra de la Constitució Europea, del Tractat de Lisboa i del que faci falta.

A mi em sembla paradoxal que, a aquestes alçades de la història, continuïn existint tan poques sinèrgies dins de la Unió Europea mentre que, als Estats Units, dels que ningú no discuteix la seva integritat nacional, entre un estat i un altre pot haver-hi una diferència tan aparentment insalvable com que en un lloc es pugui matar legalment i, a l'altre, no.

No sé. Fa pensar una mica.