Suposo que amb motiu de la Hispanitat, que afortunadament tinc la percepció que a Sudamèrica ja en passen bastant, ahir em vaig empassar un documental sobre Cristòfol Colom. En la presentació prèvia deien que era impressionant la quantitat d'informacio que es té de tots els seus viatges i que, en canvi, fins avui encara no s'hagi aclarit res sobre el seu origen. Semblava com si aquest documental l'hagués d'aclarir, però no va ser el cas. De fet, sobre això, ni piu.
Anava sobre el seu quart i últim viatge, que va ser un calvari per a ell i per a tots els seus homes. Volien trobar la porta d'accés a l'altra banda del continent americà, però es van encallar a Panamà amb la intenció, almenys, de fundar-hi una colònia espanyola i extreure'n tot l'or que fos possible. Però no se'n van sortir i els indígenes els van foragitar.
Diria que els viatges de Colom els devia estudiar a 7è o 8è d'EGB, però del reportatge d'ahir em quedo amb la gesta que va fer l'escribent de la tripulació, Diego Méndez, que va travessar en canoa els 160 quilòmetres que hi ha de l'illa de Jamaica fins a Santo Domingo (La Española), per demanar un vaixell que anés al rescat de Colom, ja que la fusta de tota la seva flota s'havia podrit pels efectes d'un insectes que encara avui els coneixen, i van embarrancar-se a Jamaica camí, precisament, de La Española.
Tenint en compte que estem parlant de l'any 1503, té molt més mèrit aquest tram de canoa que les nedades d'en David Meca per travessar Gibraltar. I d'en Méndez no em sona haver estudiat res. Potser començaré a fer córrer que era de Sant Pere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada