En un altre article del mateix diari -i ja paro-, parlaven de la castanyada. I a portada del suplement ho vaig entendre com si haguessin escrit Història d'un segrest. De la castanyada a la carbassa, quan en realitat eren dos titulars de dos reportatges diferents. Però vaig pensar que també lligava força.
De tota manera, amb això de la carbassa de Halloween hi ha un rebuig fins i tot irracional pel sol fet que és una americanada, quan en realitat el seu origen és celta, una cultura que està fins i tot pitjor de que la nostra -que ja tè mèrit. I la història ve -no ho sabia, ho sento- d'un pobre home que quan es mor no el volen ni al cel ni a l'infern i s'ha de passar la resta de la vida deambulant pel món. La carbassa buida simbolitza el crani del pobre home, que s'il·lumina amb una espelma per dins per ser reconegut en la foscor.
Jo estic per la castanyada. A casa l'hem fet sempre, suposo que aquest any hi tornarem i, a més, les castanyes m'agraden. A més, aquest any, a Sant Pere farem la 1a Festa de la Tardor, el diumenge 9 de novembre, amb parades i animació tot el matí i un concert d'acordions i castanyes i panellets a la tarda. Aquí teniu el programa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada